El paper de Barcelona l’1-O
LA llista dels punts de votació que la Generalitat ha fet pública per al referèndum de l’1-O inclou centres cívics de l’Ajuntament de Barcelona. El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va afirmar ahir que la incorporació d’aquests locals municipals forma part de l’acord que van assolir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la setmana passada i del qual no ha transcendit res, més enllà de dos tuits que els dos van llançar anunciant aquell pacte. Colau va assegurar llavors que l’Ajuntament donaria totes les facilitats perquè es pugui votar a Barcelona perquè l’acord complia amb les condicions que havia imposat el Govern català i que consistien en que facilitaria la consulta sempre que no es posés en risc legal la institució municipal ni els funcionaris.
És rellevant que l’anunci d’aquest pacte es fes unes hores després que el secretari del Consistori advertís en un informe que l’Ajuntament no podia cedir locals ni mitjans per a la celebració del referèndum a fi de no vulnerar l’ordre de suspensió d’aquesta consulta dictada pel Tribunal Constitucional. Malgrat que la ciutadania continua sense conèixer els detalls de l’acord entre el president i l’alcaldessa, el govern municipal es va mostrar satisfet del pacte perquè assegurava que la Generalitat assumiria tots els riscos legals i mantenia Colau en la buscada equidistància política davant la convocatòria del referèndum independentista.
No obstant això, és evident que la inclusió de centres cívics municipals en la llista de punts de votació contravé l’advertència del secretari de l’Ajuntament i pot comprometre legalment l’alcaldessa Colau, tal com els ha passat als 712 alcaldes catalans que han decidit emparar el referèndum il·legalitzat. A més, aquesta circumstància també pot ser un contratemps al pacte que el partit de Colau (BComú) manté amb el PSC perquè els socialistes han advertit els seus socis que sortirien del govern si es produeix una participació efectiva de l’Ajuntament, com seria la cessió de locals municipals.
Per tot això, l’alcaldessa Ada Colau hauria de detallar què comporta per a la institució que presideix l’acord que va tancar amb Puigdemont i aclarir als barcelonins el paper que exercirà el seu Ajuntament en el referèndum independentista. A mesura que s’acosta l’1 d’octubre la posició equidistant que els comuns volen adoptar davant la consulta és més difícil de sostenir. Arriba l’hora d’adoptar una actitud clara i assumir-ne les conseqüències.