Fronteres enllà
Ala pròxima edició del Giro d’Itàlia es disputaran tres etapes a Israel. La novetat ha estat presentada a Jerusalem, en una roda de premsa comandada pel director de la cursa, Mauro Vegni, amb la presència de polítics i esportistes. Entre d’altres, els ciclistes Ivan Basso i Alberto Contador, el dels filets amb clembuterol. Va dir Vegni: “És la primera vegada que se celebra fora d’Europa, i la història i la singularitat de Jerusalem són les raons per les quals hem triat aquesta ciutat per començar”. S’iniciarà el 4 de maig, amb una contrarellotge a les portes de la ciutat vella. Les altres dues etapes seran entre Haifa i Tel Aviv i entre Beer Sheva i Elat. Després de la roda de premsa, Basso, Contador i l’alcalde de Jerusalem van agafar la bici i van fer un tomb per la ciutat antiga, suposo que havent ordenat prèviament silenci als botiguers d’aquells carrers estrets i costeruts que, quan hi passeges a peu, no et deixen avançar perquè no paren d’oferir-te mercaderies acompanyades d’un te, si creuen que ja et mig tenen al sac.
De vegades el Giro ha entrat a Suïssa, Holanda, Bèlgica, Dinamarca o Irlanda, però, en els cent un anys que té d’història, serà la primera vegada que anirà més enllà dels límits d’Europa, encara que sovint Israel participa en competicions europees com el festival d’Eurovisió
Al pròxim Giro d’Itàlia es disputaran tres etapes a Israel, la primera a Jerusalem
(una butlla que ara s’escampa a d’altres països, com Austràlia, que és al cul del món). Passa el mateix amb el Tour de França –que sovint entra a territori espanyol, andorrà, belga i britànic– i amb la Vuelta a Espanya, que en l’edició d’aquest estiu va començar a Nimes i altres vegades ha entrat a Andorra, França, Bèlgica, Holanda...
És una tendència creixent: mola que una cursa sobrepassi els límits del territori al qual nominalment està destinada. És un gest en part generós (“fixeuvos com en som, de magnànims, que us oferim el regal de veure com la nostra competició passa pels vostres paisatges”) i en part presumptuós: “Perquè aprengueu com es fa una cursa com Déu mana”. Tard o d’hora, amb el futbol passarà el mateix. Aquest estiu es va disputar a Miami un partit amistós entre el Barcelona i el Reial Madrid, que va ser tot un èxit. Expliquen que la lliga espanyola (LaLiga®) es planteja partits de competició als Estats Units i a la Xina, sempre que els juguessin el Madrid, el Barça o l’Atlètic de Madrid, que apleguen grans audiències, sobretot els dos primers.
Quan això passi, molts socis d’aquests equips s’indignaran, perquè els privarà de veure els seus equips al camp, però passa últimament que, als partits que es juguen al Camp Nou, per exemple, la política de seients lliures fa que sovint a les grades hi hagi més seguidors estrangers, sobretot asiàtics, que no pas locals, fent xivarri i sense entendre gaire res. Seria una manera d’estalviar-los el llarg viatge. Els veurien als seus estadis, la mar de feliços, i els seguidors d’aquí ho farien per la tele, que és el que ja ara fan els socis barruts que alliberen el seu seient per uns calerons sense pensar en la irritació que això comporta entre els seus companys habituals de grada.