Acceptar el resultat

Vagi per endavant que em confesso un demòcrata apassionat i d’origen. Vagi per endavant que estic orgullós de la meva terra i la meva llengua. Vagi també per endavant que el dia 1 d’octubre aniré a votar, i que votaré no.

Jo no soc dels que s’amaguen darrere les lleis locals, nacionals o constitucions dogmàtiques per no anar a votar i defensar un Govern i uns partits immobilistes amb els quals no estic d’acord; ni tampoc dels que els fa por dir el que pensen. Estem en democràcia i no tots pensem el mateix, per sort…

Per naturalesa no crec en fronteres, ni catalanes ni espanyoles. Crec en les persones. I com a persones tenim uns drets fonamentals, a vegades no escrits però que han estat presents en la història de la humanitat, i un d’ells és el dret a escollir lliurement, el dret a pensar per un mateix, el dret a decidir. Drets que estan per sobre de tota llei escrita. I la llei que no contempli aquest principi fonamental s’haurà de canviar, l’haurem de canviar entre tots.

El dia 1 d’octubre aniré a votar i votaré pel no, perquè tinc aquest dret i ningú me’l prendrà. I si la majoria del meu petit país decideix lliurement avançar pel sí, jo hi seré com a demòcrata perquè entre tots haurem decidit el que volem.

XAVIER ALARCÓN CLASCÀ

Girona