El dia Sense Cotxes, ucronia o distopia
Us imagineu que tot hagués passat així:
Barcelona va celebrar ahir el dia Amb Cotxes per recordar el passat, quan la humanitat accelerava el canvi climàtic i cremava combustibles d’origen fòssil per desplaçar-se. Un total de 76 carrers es van tancar totalment o parcial als vianants, les bicicletes i els autobusos perquè només circulessin automòbils, preferiblement amb una sola persona a bord. La cruïlla de Borrell amb Tamarit es va convertir en “la cantonada de l’aire sense qualitat” per tal que els ciutadans sabessin què suposava respirar oxigen amb altes concentracions de diòxid de carboni. La jornada va ser un èxit i l’alcaldia la repetirà i ampliarà.
El futur serà amb mitjans de locomoció ecològics i sostenibles i amb transports públics eficaços i assequibles. Altrament, no hi haurà futur. Barcelona ho ha tornat a escenificar amb talls del trànsit privat en 76 carrers secundaris i artèries tan importants com la Via Laietana i Gran de Gràcia. El problema és precisament aquest: que es tracta d’una escenificació. I no tot va sortir bé. L’Ajuntament admet una disminució del 6,2% en el trànsit (gairebé 129.000 desplaçaments menys en vehicles privats) i un augment del 3% al metro i del 19% al Bicing. També hi va haver retencions i autobusos atapeïts. Els reforços no van ser suficients, tal com demostraven les cues d’algunes parades. A Borrell, cantonada amb Tamarit, que ahir va ser la “cruïlla per a la qualitat de l’aire” es va registrar un descens de “la contaminació atmosfèrica” del 17%. Avui tornarà a la normalitat .Hiva haver menys contaminació acústica? Sí i no. A la rebatejada plaça Cinc d’Oros cinc guàrdies urbans, cinc, van demostrar tenir bons pulmons. Els seus xiulets semblaven les trompetes de Jericó a l’hora de recordar que Gran de Gràcia només era accessible per al transport públic i les bicicletes. El proper carrer Jesús va ser el carrer de l’Infern durant les festes del barri, arran de l’ornamentació que el va convertir en la boca de l’avern. Ahir, tanmateix, va ser el paradís. A les 13.45 hores els vianants podien sentir com en una de les cuines de Jesús (“Déu també es troba entre les olles”, va dir santa Teresa) s’hi utilitzava una batedora. Habitualment, el tràfec del trànsit hauria tapat aquest soroll. Segons l’Ajuntament, la contaminació acústica va baixar entre un 3 i un 11%. Va ser una jornada
La cara: gairebé 129.000 viatges menys en vehicles privats; la creu, cues i autobusos atapeïts
ideal per redescobrir la ciutat i en especial Gràcia, amb un clon de la font de Canaletes a la placeta de Sant Miquel, ahir més tranquil·la que mai. Al carrer Goya, prop de Sant Pere Màrtir i de l’ateneu independentista La torna, una pancarta en castellà deia: “Urna, grande y libre”. Els oasis se succeïen camí de Lesseps: els carrers Maspons, Ros de Olano, Montseny, Betlem... Molts escolars (8.000 a tot Barcelona) van fer classe al carrer i van participar en activitats i tallers variats. I així fins a arribar a la crua realitat: Travessera de Dalt, General Mitre...
De nosaltres depèn que el futur sigui una ucronia o una distopia. Un somni o un malson.