Narrativa marítima
La narrativa marítima no és un gènere menor. Autors com el britànic Nicholas Monsarrat van situar bona part de la seva obra novel·lística en alta mar: The cruel sea (1951) o Three corvettes (1945). També Pérez Reverte, abans de transformar-se en un tuiter rondineta, va escriure notables ficcions d’àmbit marítim, com La carta esférica (2000) o Cabo Trafalgar (2004). La irrupció en el relat polític d’uns vaixells noliejats per hostatjar policies als ports de Barcelona i Tarragona coincideix en el temps amb la publicació d’Això no és Amèrica (Empúries, en castellà a Anagrama) de Jordi Puntí. Un dels nou relats porta per títol “Set dies al Vaixell de l’Amor”, en el qual un home acabat de separar bescanvia el viatge sorpresa a París que havia de fer amb la seva dona per un creuer. El periple per la Mediterrània té tots els ingredients d’aquest format vacacional, campionats de karaoke i còctels a deshora inclosos. L’ambient en el qual Puntí ens submergeix és de tobogan perpetu per un món irreal i real alhora. Hi destaca Sam Cortina, un pianista que no trepitja mai terra ferma, tot empalmant torns de turistes, i que és conegut per dos àlies complementaris: Dits de Claqué i La Veu de Vellut. El bar on actua el vellutat Cortina, un no-espai en un món flotant, deu tenir una rèplica exacta a bord del Rhapsody, que és el melòdic nom del vaixell noliejat pel Ministeri de l’Interior a l’empresa Grandi Navi Veloci. A hores d’ara no sabem quantes nits hi passaran els policies desplaçats ni si els luxosos cambrots del creuer rapsòdic acabaran exercint de calabós flotant com en altres moments de la nostra història. De moment, els estibadors del port dijous van decidir en assemblea no abastir als vaixells que allotgen als efectius antidisturbis de la policia espanyola.
La meva novel·la marítima preferida és Los premios (1960), de Julio Cortázar. L’argentí es va aventurar a narrar l’embarcament en un creuer d’un grup de persones agraciades amb un premi que són citades al bar London City de Buenos Aires. El vaixell, de bandera sueca, es diu Malcolm i els seus tripulants no entenen ni gota d’espanyol. Aquesta manca de comunicació els impedeix saber quin rumb estan prenent. A més, la prohibició expressa d’accedir a la popa, en una versió humida del conte de Barbablava, canvia el sentit de la travessia. El que, en principi, havia de ser un viatge de plaer esdevé un moment vertiginós per als premiats. Enfrontats a la incertesa, cadascun dels personatges explora les seves pors i la novel·la és una acta notarial dels canvis que experimenten els seus punts de vista. Cortázar assaja a Los premios algunes de les tècniques que desenvoluparà a la seva obra següent, la revolucionària Rayuela. Aquest dijous Quim Monzó demanava a la seva columna que els uniformats hostes dels vaixells noliejats trobessin una Biodramina a la seva tauleta. Jo goso demanar a l’editorial Cátedra que els adjuntin un exemplar de Los premios per passar les llargues nits a bord del Rhapsody sense còctels ni karaoke ni la música de Sam Cortina.
A hores d’ara no sabem si els luxosos cambrots del creuer rapsòdic acabaran exercint de calabós flotant