“No vaig veure el futur”
Abadía era el tècnic del Girona que va guanyar Messi dos cops
L’únic entrenador que ha guanyat dos partits a Leo Messi, sense perdre-hi mai, no té equip. Sembla impossible que amb aquest currículum no estigui en actiu, però el cert és que despatxa al taulell de La casa de los quesos, la botiga que regenta al costat de la seva esposa a Logronyo. “Ara estic amb un client. És que estem en festes i això està ple”, es disculpa Agustín Tato Abadia (Binéfar, 15/IV/1962). El seu rècord encara té més mèrit perquè aquelles dues victòries, en els seus dos únics enfrontaments contra el futbolista de les cinc Pilotes d’Or, van ser amb el Girona. Fins i tot el mateix Abadía desconeixia aquest detall: “No ho sabia, però no soc l’anti-Messi. Vam guanyar el Barça B, no a Messi”, explica a La Vanguardia.
Va ser l’any 2004; al març a Montilivi i al setembre al Mini. “Teníem un gran equip. El Barça B, també. Van ser dos partits molt complicats i ajustats”, rememora sobre l’1-0 i l’1-2.
No va encarregar cap marcatge especial: “Ja se’n parlava, d’ell. Tothom t’avisava que compte amb el petit, el dels 16 anys”, recorda dels dies previs. “De fet, el gol del filial va ser seu. Li va arribar la pilota a la frontal, va xutar mossegat i va retallar distàncies, perquè guanyàvem per 0-2”, explica Abadía. A Messi li faltava un mes i deu dies per debutar amb el primer equip. “Vaig pensar que era molt bo, però no en el que s’ha convertit. No vaig tenir la capacitat de veure el futur”, diu el Tato, que va jugar nou temporades a Primera amb el Logroñés, l’Atlètic i el Compostel·la, i que va ser un dels futbolistes inconfusibles dels anys noranta pel seu bigoti, la samarreta per fora i les mitges abaixades. “Em va costar de jugar amb gamberes. A més, jo era poruc en els xocs. Només vaig guanyar al Camp Nou amb l’Atlètic (0-2): van marcar Orejuela i Baltazar, però Peiró em va deixar a la banqueta. A Santiago vaig viure el golàs de Ronaldo, així que amb el Girona m’ho vaig cobrar”, reconeix fent broma.
En els seus dos cursos, el Girona lluitava per sortir de Segona B. Parla meravelles del primer any: “Vaig estar sensacional dins el club. Se’ns va escapar la fase d’ascens per poc en un partit a Novelda”. “Al segon no vam començar bé i em vaig sentir sol quan en Narcís Julià, que era el director esportiu, se’n va anar al Porto amb en Víctor Fernández”.
Ara fa tres anys que no entrena. El seu últim club va ser la Societat Esportiva Logroñés, un dels dos hereus de l’històric club. “M’agradaria tornar, però el futbol m’està deixant. Algú sí que em truca, però per deixar casa meva m’ha de motivar”, diu Abadía. Als antípodes del Girona es troba l’Eibar, al qual l’argentí no ha derrotat mai en tots els seus enfrontaments: cinc.