La moda creixent de la cuina sobre rodes
Amenjar, al carrer. No us ho prengueu malament. Aquesta expressió no és, ni de bon tros, una mostra de descortesia o, com es deia abans, engegar a dida algú a qui no es té ganes de veure o parlar.
Tampoc no ha de sonar a extravagància en aquesta ciutat. Puges al metro i el viatger del costat es pot menjar un pollastre al curri, que no només perfuma el vagó amb l’aroma de les espècies, sinó que empastifa de greix les barres per agafar-se o deixa un rastre oliós al seient. Si veus un seient buit, en un comboi ple de sardines humanes, pensa que alguna cosa passa.
A menjar, al carrer sona fins i tot com una expressió de moda transversal a Nova York, un fenomen que es dona a molts barris, als cinc districtes.
R., que ja ha aparegut en alguna trilogia, va rebre un missatge d’una amiga que la convocava per dinar. Un restaurant? No, gràcies.
“Hi ha unes parades de menjar a Broadway amb la Sisena Avinguda que són fantàstiques”.
Allà que es van citar les dues dones de classe mitjana acomodada, amb estudis universitaris i càrrecs en les seves empreses. En concret, van exercir de clientes d’un food truck , un carretó o camió de cuina xinesa on la principal especialitat són els dumplings.
“Els millennials ens han descobert”, diu Carlos Dacosta, amo del restaurant amb rodes Los Viajeros. Carlos és un dels que ha viatjat a Governors Island.