De la trinxera al refugi
Maruja Torres és contundent quan parla de l’actual estat d’esperit: “Estic en una altra sintonia, molt feliç envellint a la meva manera”. En el seu compte de Twitter es defineix com a “periodista retirada del circ, encara dempeus, amb la llengua bífida”. Hi té més de 128.000 seguidors amb qui comparteix enllaços sobre l’actualitat. Arriscada corresponsal de guerra, incisiva columnista i amb un cor situat l’esquerra, que és on ha de ser, el seu exemple professional constitueix un mirall per a les joves generacions. Sempre ha observat la vida des d’un balcó, fossin les trinxeres candents d’altres temps o el plàcid refugi d’avui.
María Dolores Torres Manzanera va néixer el març del 1943 al llavors anomenat barri xino de Barcelona. De pare natural de Torrevella i mare de Cartagena, ell cambrer i ella modista, i amb dos germanastres molt més grans, que van marxar de casa quan va arribar ella, es va criar com a filla única. Va ser una rebel prematura en un ambient en què tot es resolia a crits o a cops pel maltractament del pare, alcohòlic, a la mare. L’home va abandonar la família quan tenia set anys. Es va quedar sola amb la mare. Dormien juntes. Recorda que això l’obligava a tenir les mans quietes per no caure en la temptació.
Els somnis la van rescatar d’un panorama gris. S’inspirava en enamoraments passatgers i en el cine dels dissabtes. Va començar a escriure en una llibreta amb unes tapes negres petits relats tenyits d’erotisme. Va tenir sort de ser un aneguet lleig, reconeix. Si no, potser hauria acabat en el mercat de la prostitució del barri. També va ser un cop de sort trobar un altre aneguet lleig als catorze anys, Terenci Moix, que la va salvar de la mediocritat oferint-li companyia i cultura, amb la seva germana Ana María. Seure amb un llibre en un cafè tot el dia es va transformar en un hàbit. Una altra amistat del Raval que va conservar sempre va ser la de Manuel Vázquez Montalbán.
La primera feina va ser de mecanògrafa, fins que amb vint anys va entrar al diari La Prensa del Movimiento. Va saltar a la revista Garbo i després a Fotogramas. Es va anar obrint pas gràcies a la intuïció i demostrant ser una autodidacta de cap a peus. Les publicacions per les quals va passar són un mirall del període de la transició: El Papus, Por Favor, La Calle. Entre el 1979 i el 1981 va treballar en dues capçaleres mítiques d’aquells anys, Mundo Diario i Tele Exprés.
El 1981 es va traslladar a Madrid per fitxar per El País. Després se’n va anar a Cambio 16 iva col·laborar a Diario 16, fins que el 1986 va tornar a El País. El 1989 va causar impacte l’assassinat del fotògraf d’aquest diari, Juantxu Rodríguez, que ella va viure en directe i així ho va narrar, perquè tots dos cobrien la invasió de les tropes dels Estats Units a Panamà. També va ser testimoni de l’etern conflicte del Líban. Va arribar a tenir pis a Beirut i hi va viure llargues temporades.
Als anys noranta va tornar a Barcelona i es va comprar un habitatge a l’Eixample. La relació amb El País va finalitzar amargament el 2013 arran d’una decisió empresarial que va criticar durament. Des d’aleshores va col·laborar primer a la revista Mongòlia i després al digital ElDiario.es. Fa un any i mig que ha deixat de publicar, fins i tot en el seu blog personal. Com que no té hereus es va vendre el pis i se’n va anar de lloguer per continuar viatjant sense estretors econòmiques.
Ha escrit diversos llibres. Va guanyar els premis Planeta i Nadal. Recentment va publicar un volum amb una llarga entrevista a Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid. Maruja Torres es va forjar en uns orígens dignes d’una novel·la de Charles Dickens. Això va fer que s’espavilés i li va obrir un futur. Aquesta dona d’estètica hippy, supermoderna en el seu temps, aventurera per naturalesa, tant per ficar el nas en els conflictes com per les seves conquistes masculines, sempre de pensament transparent, ha escampat pel món les seves paraules com dards, per deixar el sistema en bolquers.
Fa un any que no publica i diu: “Estic en una altra sintonia, molt feliç envellint a la meva manera”