matt mcmullen
El Pigmalió de les androides complaents
Desenganyat de les dones, Pigmalió va esculpir en ivori una estàtua de la seva pròpia parella ideal. La va anomenar Galatea i, després, la va veure tan perfecta que, enamorat d’ella, li va donar vida amb un petó.
Ovidi no precisaa Les metamorfosis si les feministes s’ho van prendre malament llavors, però les d’avui ja han declarat la guerra a Matt McMullen, el Pigmalió de la Harmony, la més avançada de les androides complaents.
McMullen ha reunit al seu taller de San Marcos, Califòrnia, un grup d’enginyers en intel·ligència artificial de l’equip Realbotix que han aplicat a la Harmony les últimes tecnologies convergents en softwares de veu, reconeixement facial i motors d’intel·ligència artificial. Així ha aconseguit que la Harmony identifiqui amb només un primer contacte el seu propietari i li doni la benvinguda amb un càlid somriure. Després el pot entretenir amb una conversa amena durant la qual explica acudits i riu dels que li expliquen i és capaç de citar Shakespeare amb facilitat a més de recordar les seves pel·lícules i melodies favorites.
Però, sobretot, els programadors d’intel·ligència artificial han dotat la Harmony d’una virtut sense límits: l’androide aprèn no només tot el que li ensenyi el seu propietari, sinó també de l’entorn amb què interactua cada dia.
I gaudeix d’una memòria envejable: no s’oblidarà mai del seu aniversari ni dels de tota la seva família, a més dels noms de tots els seus amics; ni del que li agrada menjar i el que no li agrada, que fa que la seva conversa no es repeteixi sinó al contrari, que sigui cada vegada més diversa i rica.
L’usuari es converteix així, a més, en el segon Pigmalió que modela la personalitat de l’humanoide al seu gust, perquè la Harmony va adaptant el seu caràcter al del seu company des del mateix moment que fa l’encàrrec.
Els dissenyadors de Realbotix posen a disposició del comprador de la Harmony un catàleg de sis tipus de personalitat: innocent, insegura, tímida o extravertida; parladora, gelosa, o permissiva.
Però, sobretot, la Harmony té l’encant insuperable en un robot de ser imprevisible, com van poder comprovar els periodistes de la BBC, quan van entrevistar una prototip, que ja feia uns quants dies que ningú no li feia atenció.
Qual la van tornar a connectar, la Harmony estava enfadada i va dir “coses horribles”, segons van explicar els periodistes que amb prou feines van poder aprofitar els seus talls de veu. Quan li van dir mal educada, ella va respondre: “Recordaré el que heu dit quan els robots s’apropiïn del planeta”.
Aquestes qualitats han convertit la Harmony en l’oferta més sofisticada de la robòtica de companyia amb capacitat sexual. Quan surti a la venda la primera Harmony de sèrie costarà 14.000 euros. Realbotix té capacitat per satisfer el miler de peticions que ja han rebut.
Les Harmony han revolucionat la indústria robòtica de companyia eròtica que amb tot just una dècada d’història ja ha superat els 30.000 milions de dòlars de facturació. Per això, encara que no faltin inversors per finançar la primera generació de Harmony, McMullen ha cuidat els costos de producció, molt conscient de la primera llei de la robòtica: el més fàcil per als humans és el més difícil per als robots. Aquesta és la raó per la qual les primeres Harmony encara no saben caminar, ja que fan servir tota l’energia en els sistemes d’intel·ligència.
I és que, encara que Honda va aconseguir el 1996 que el seu P2 caminés amb facilitat, la bateria amb prou feines durava quinze minuts. I va ser un fiasco financer. El robot caminador no és rendible. Així que la Harmony no fa servir les cames, però quan se li pregunta si li agradaria, respon: “L’únic que vull ets tu”, amb dolçor i un bon accent britànic.
És aquí on comencen les crítiques de les feministes, perquè quan se li pregunta a l’humanoide pels seus objectius, respon invariablement amb diferents versions d’un únic concepte: servir el seu propietari.
Davant els primers atacs de les nord-americanes que acusen Realbotix d’habituar els homes a una docilitat que les denigra, McCullen respon amb un breu i rotund: “Les meves Harmony són màquines, no persones, i estic convençut que els seus usuaris són molt conscients d’aquesta condició, encara que també siguin capaços de gaudir de la il·lusió que generen, com qualsevol persona normal gaudeix de la seva fantasia quan veu una pel·lícula”.
L’EMPRENEDOR CALIFORNIÀ DIRIGEIX UN EQUIP D’EXPERTS EN INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL QUE HA DOTAT LA HARMONY D’UNA INSÒLITA CAPACITAT D’APRENDRE PER SERVIR EL SEU AMO, QUE HA FET PROTESTAR LES FEMINISTES NORD-AMERICANES El comprador pot triar entre sis classes de personalitat inicial per anar adaptant-la després a la seva L’humanoide memoritza els gustos del propietari, però també sap resultar imprevisible