Victòria a Àustria dels conservadors, que governarien amb els ultres
Sebastian Kurz, amb 31 anys, es convertiria en el primer ministre més jove d’Europa
El gir a la dreta a Àustria que pronosticaven tots els sondejos preelectorals ha estat molt acusat, però la socialdemocràcia va resistir millor del que es vaticinava. El Partit Popular Austríac (ÖVP) va guanyar ahir les eleccions anticipades, amb Sebastian Kurz com a candidat, que, amb 31 anys, es convertirà en el canceller més jove de la història del país. Però el Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ) de l’actual canceller, Christian Kern, va respirar alleujat en quedar segon –les enquestes l’havien relegat reiteradament al tercer lloc durant les setmanes prèvies al vot–, mentre que la ultradreta, que esperava un “resultat històric” segons el seu líder, Heinz-Christian Strache, no va obtenir la cobejada segona plaça. El seu Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) va quedar tercer.
Al tancament d’aquesta edició, les últimes projeccions emeses per la televisió pública ORF assenyalaven la victòria del partit de Kurz amb el 31,6% dels vots, seguit de l’SPÖ de Kern amb el 26,9%, i dels ultradretans de l’FPÖ, amb el 26%. El trencaclosques austríac indica que aritmèticament serien possibles tres coalicions de govern: democristians amb ultradretans (la que els analistes jutgen més probaperillar ble); democristians amb socialdemòcrates (no del tot descartable, tot i que haurien de superar la rancúnia mútua); i socialdemòcrates amb ultradretans (aquesta sí impensable, malgrat que governen junts a nivell regional, a Burgenland, des de juny del 2015).
“Estic més que content, ens han donat una gran responsabilitat”, va dir Kurz del seu triomf electoral, i va prometre que lluitarà “pel canvi en aquest país” (atenció: el partit que lidera es va fundar el 1945) i que desenvoluparà “un nou estil polític”. El president federal, Alexander Van der Bellen, va anunciar que encarregaria a Kurz la tasca de formar govern. Sobre coalicions, l’al·ludit va assegurar ahir a la nit que “parlarà amb tots els partits”.
En la socialdemocràcia creixia l’alleujament mentre avançaven les projeccions de resultats. “Ara cal veure quins són els passos següents, la pilota està en mans del president federal”, va declarar Christian Kern a l’ORF. El president federal Van der Bellen –que ocupa la direcció de l’Estat després de derrotar el desembre passat el candidat ultradretà, Norbert Hofer– va advertir recentment que s’oposaria a tot Executiu que fes el compromís d’Àustria amb la UE. Van der Bellen podria en teoria posar objeccions a un Govern de democristians i ultradretans, encara que aquests últims han suavitzat molt el discurs inicial euròfob en constatar l’europeisme consolidat de la majoria de la població austríaca.
Si l’SPÖ es plantegés reeditar amb els conservadors la Grosse Koalition que ha governat des del 2007 –ara, esclar, amb els socialdemòcrates de soci minoritari–, estaria llançant el missatge que evita ai-
Malgrat el bon resultat, l’ultradretà FPÖ va quedar tercer, quan aspirava a obtenir la segona plaça
xí que el jove Kurz s’aliï amb els ultres per poder governar. “Àustria ha fet un tomb a la dreta, l’SPÖ és l’alternativa al populisme de dretes”, va dir ahir a la nit Kern. I va donar a entendre que l’SPÖ està disposat a assumir responsabilitats, encara que tampoc serà a qualsevol preu.
Mentrestant, el victoriós Kurz es prepara per a negociacions de coalició que poden durar setmanes. Sebastian Kurz (Viena, 1986) és un polític decididament precoç. Des del 2013 és el ministre d’Exteriors més jove d’Europa, i abans, amb 24 anys, va ser nomenat secretari d’Estat d’Integració. Es va ficar en política amb 16 anys, i va arribar a responsable de la JVP, l’organització juvenil del seu partit. Quan va aconseguir el lideratge dels democristians el maig passat, va decidir donar una imatge de modernitat –fins i tot va canviar el color negre tradicional dels conservadors pel blau turquesa–, sense renunciar a expressar-se amb duresa sobre la qüestió migratòria.
Es pot dir que Àustria va certificar ahir que aquesta qüestió pesa en l’ànim de molts ciutadans, inquiets per l’impacte en la societat (8,7 milions d’habitants) de l’arribada de més de 120.000 refugiats des del 2015, la majoria musulmans. Kurz va dedicar per això grans esforços en campanya a contraprogramar la tirada que podia representar el discurs antiimmigració i antiislam de l’FPÖ per a votants conservadors preocupats per aquest tema.
Kurz va aconseguir així que el seu partit guanyés més de 7 punts respecte als resultats en les eleccions del 2013 (vegeu gràfic). Una enquesta que preguntava ahir a votants de l’ÖVP el perquè de la seva elecció indicava que el 55% ho van fer pels temes d’“asil i integració”.
Però sens dubte també l’FPÖ ha obtingut rèdits substancials del seu rebuig dels migrants. En els comicis del 2013 va tenir el 20,5% dels vots, és a dir, que des d’aleshores ha guanyat més de 5 punts en suport. La ultradreta, que està ancorada en l’escena política austríaca des de fa dècades, es consolida més, en quedar a prop del seu millor resultat històric: el 26,9% que va obtenir Jörg Haider, ja mort, el 1999, i que li va permetre formar coalició amb els democristians.
El gir a la dreta a Àustria “és una de les convulsions més importants a la Segona República”, va declarar el politòleg austríac Peter Filzmaier a l’edició digital de Der Spiegel.
Filzmaier va fer notar que per primera vegada l’ÖVP i l’FPÖ creixen tots dos significativament, quan fins ara l’èxit electoral de cada un era a costa de l’altre.
Amb tot, cal recordar l’existència a l’hemicicle d’un altre partit de dreta populista, nacionalista i euròfoba que va aconseguir representació el 2013, l’anomenat Team Stronach, ara desbandat i els votants orfes del qual s’haurien repartit, segons els analistes, entre l’FPÖ i l’ÖVP. (Aquest partit va ser fundat pel milionari austriacocanadenc Frank Stronach; no s’ha presentat a aquests comicis i es dissoldrà a finals d’any. Se’n va per tant del Parlament.)
Repeteixen a l’hemicicle els Neos (liberals), a qui les projeccions donen el 5,1% de vots, resultat similar al del 2013; i entra l’esquerrana Llista Pilz, amb el 4,3%. Uns 6,4 milions d’austríacs estaven convocats a les urnes per escollir els 183 diputats del Parlament; les legislatures són de cinc anys. De no haver-se trencat l’aliança de socialdemòcrates i democristians amb Kern de canceller, que va obligar a avançar els comicis, la cita amb les urnes hauria estat el 2018. El recompte del vot per correu (hi ha hagut 890.000 sol·licituds) comença avui, i els resultats oficials de les eleccions es proclamaran dijous.
Hi ha alleujament a l’SPÖ, que temia grans pèrdues però ha tingut un suport similar el del 2013