Sense estudis, difícil
El nivell educatiu es converteix en el principal bo al mercat de la parella
El nivell educatiu es converteix en el principal actiu en les relacions personals.
L’OCDE ha presentat l’informe La recerca de la igualtat de gènere: una batalla costeruda, un títol que ja avança les dificultats per aconseguir la igualtat entre dones i homes, sobretot en clau salarial, però entre els capítols del qual s’apunten importants canvis sociològics, sobretot en l’àmbit de la parella. Cal aturar-se així en la sociodemografia i l’evolució dels rols de gènere o, dit d’una forma més clara, la revolució que s’està produint al mercat del matrimoni i les parelles. En un món en el qual les dones ja tenen més estudis que ells, els homes amb un nivell educatiu més baix han passat a ser els que menys possibilitats tenen de trobar parella. Creix el nombre dels que es queden a la banqueta del mercat matrimonial.
La bretxa de gènere en l’àmbit educatiu es va anar estrenyent en l’últim terç del segle XX, i a mitjans dels noranta en la majoria de països de l’OCDE (estats democràtics amb economia de lliure mercat) ja eren més les dones amb estudis superiors que els homes. Aquest factor ha anat modificant el mercat de la cerca de parella i, segons assenyala l’informe, aquest increment en l’educació d’elles ha fet pujar els “estàndards mínims acceptables” per buscar parella. També en les últimes dècades ha descendit la necessitat de les dones de casar-se per motius econòmics i en aquest nou paisatge que es dibuixa “els homes amb menys estudis són els principals perdedors”. L’educació s’ha convertit així en una “bonificació” al mercat de l’aparellament.
El gran canvi que ha capgirat la bretxa educativa de gènere va començar a produir-se amb l’entrada massiva a la universitat de les dones nascudes a finals dels anys
INFORME DE L’OCDE “L’augment de l’educació de la dona eleva els estàndards en la cerca de parella”
cinquanta. Saltant unes dècades enrere, el model clàssic de matrimoni s’estructurava al voltant de l’home com a breadwinner i per tant es considerava que s’havia d’invertir més en que ells estudiessin, assenyala Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma (UAB). La conquesta de l’educació per part de les dones ha anat trencant les normes i davant aquest augment del nivell educatiu els demògrafs i sociòlegs es van preguntar si aquestes noves generacions de dones optarien per no casar-se.
La resposta ha estat que no. Si l’homogàmia (mateix nivell educatiu en la parella) és el més comú en la societat actual, la hipogàmia (ella està més preparada) s’ha imposat a la hipergàmia (model tradicional), cosa que significa que les dones han decidit buscar parella “cap avall” abans que optar per la solteria. Fa unes dècades, assenyala Esteve, les dones molt preparades eren les que menys probabilitats tenien de formar parella estable, i les poques que es casaven també eren les que més es divorciaven. Ara la situació ha canviat i són el grup de persones amb menys estudis les que amb més facilitat queden excloses del mercat matrimonial.
A Espanya i Catalunya la tendència encara no ha arribat amb tanta claredat com als Estats Units, però segueix la mateixa línia. S’està produint una polarització de les famílies, indica el director del CED, entre les formades per dues persones altament educades davant la inestabilitat dels que tenen menys estudis. El matrimoni (entès no només de forma oficial) ja no està a l’abast de tothom i això està relacionat amb l’estatus socioeconòmic.
La crisi va castigar col·lectius que potser no tenien un alt nivell d’estudis però que treballaven en oficis amb sous dignes (per exemple la construcció). I el model laboral de la postcrisi, amb feines precàries i pocs ingressos,
fa difícil que la gent pugui plantejar-se un projecte de vida en comú. Llogar un pis i l’educació dels fills, entre moltes altres coses, són difícils si en una llar no entren salaris dignes.
Observant la composició de les parelles amb nivells educatius diferents al mapa de l’OCDE, en 14 països dels 24 estudiats són majoritàries les parelles en què elles tenen una qualificació més alta. L’informe The reversed gender gap in education and assortive mating in Europe (publicat a l’European Journal of Population) s’endinsa en aquest camp i subratlla que, encara que pugui semblar contradictori, la tendència de les dones altament qualificades a casar-se “cap avall” creix, mentre que els homes poc educats normalment no s’aparellen “cap amunt”.
Les conclusions d’aquest informe de la sociòloga holandesa Yolien de Hauw indiquen que el descens de la hipergàmia i creixement de la hipogàmia tindrà importants conseqüències per a les dinàmiques familiars en els propers anys. Se sap prou bé que, malgrat aquesta qualificació acadèmica més alta, elles continuen cobrant menys per feines similars, però s’apunta que també estan començant a créixer les famílies en les quals les dones són les principals aportadores econòmiques.
El nivell educatiu s’ha convertit així per a elles en una bonificació en el “mercat matrimonial”, en la línia que ho era i continua sent per als homes, indica la investigadora holandesa. Les dones més formades, al revés del que succeïa fa unes dècades, viuen més en parella, mentre que la posició dels homes amb un baix nivell formatiu no era favorable i ha empitjorat amb aquesta inversió de sexes de la bretxa educativa. Així mateix, i a causa de l’ampliació a Europa de les persones que accedeixen a l’educació universitària, el grup amb un baix nivell educatiu es troba amb una posició relativa desfavorable.
ALBERT ESTEVE (CED) “El matrimoni ja no està a l’abast de tothom, es vincula amb l’estatus socioeconòmic”
PROJECCIÓ A FUTUR Les dones ja tenen més estudis que les seves parelles i canviaran les dinàmiques familiars