Alceu-vos, ciutadans!
Sí, alceu-vos per guanyar amb les armes que sempre ens han dut a la victòria del benestar i la concòrdia. Són les de l’excel·lència, la feina ben feta, la capacitat de superació, la civilitat, el refús al desordre, a la desunió.
Alemanya té el mateix pes a la Unió Europea que Catalunya a Espanya, 16% de la població, una cinquena part del PIB. No té cap presència extraordinària en la Comissió, ni en el Consell de la UE, fins i tot el Banc Central Europeu fa una política –donem-li les gràcies– que la contrarià molt. Però Alemanya mana. Per què? Perquè forma part de la UE i paga per ser-hi, però al mateix temps en treu bons avantatges, i no únicament econòmics. En segon terme, perquè és una societat en aprenentatge permanent, on les famílies són sòlidament ajudades i l’empresa afavoreix la participació, corresponsabilitat i cohesió social, eficient en la seva economia i institucions públiques (com una bona llei electoral, aquella que en trenta anys els nostres diputats no han fet). La tercera raó és la de la unitat i l’estabilitat que la fa previsible i li atorga una veu consistent en l’àmbit europeu. Òbviament hi ha defectes, només faltaria en una obra humana, però funciona bé, força bé.
Nosaltres som així. Sobretot érem així. A la nostra manera, però així. Què ens ha passat? És el procés, però no només és això. És tota una cultura, una forma d’entendre la vida, contrària a tots aquells bons valors, i que, per adhesió, indiferència o temor a dissentir, s’ha acabat fent hegemònica.
És hora de canviar, i això ens exigeix com a mínim quatre coses. 1) Concòrdia per recobrar la unitat dels catalans. 2) Construir com a fet extraordinari una gran coalició cívico-política sense etiquetes partidistes capaç de constituir una alternativa de govern. 3) Una bona política de l’Estat vers Catalunya. Són abundants les concrecions formulades; com la de Rubalcaba a El País (4/X/2017), i les que ve reiterant en López Burniol. D’aportacions no en falten.
Però atenció. Tot el que es faci políticament serà pal·liatiu. Permetrà que el conflicte no creixi, o afluixi, però continuarà viu i potent. La qüestió no es resoldrà sense, 4) construir un altre projecte de país alternatiu al del procés, un nou relat, que vol dir continguts, comunicació, realitzacions, esdeveniments, símbols, i significants, que des de la catalanitat aixequi un altre marc cultural.