Dovizioso s’imposa al Japó i s’acosta a Márquez
L’italià de Ducati s’acosta a 11 punts de Marc Márquez després de guanyar-li un duel estratosfèric sota la pluja
Val la pena matinar un diumenge i deixar-se portar per l’art, l’atreviment i el talent d’aquests artistes sobre dues rodes. Marc Márquez i Andrea Dovizioso, els dos grans rivals per la corona de MotoGP, ja gairebé en solitari, van brindar ahir al Japó un duel fantàstic, estratosfèric, deliciós, per no oblidar. Per treure’s de cop les lleganyes. Es va imposar Dovizioso, en una última volta d’infart, de manera que es manté molt viu l’italià, ara a 11 punts del català, amb 75 encara en joc en tres assalts finals.
El de Motegi va ser el tercer enfrontament directe per la victòria de cursa entre els dos contendents. I per tercer cop se’l va endur Dovizioso. Com a Catalunya i a Àustria. Si en el Red Bull Ring de Spielberg, aquell deliciós mà a mà d’agost, 11 voltes alternant-se al capdavant, va ser l’italià qui va portar la iniciativa, ahir a Motegi li va tocar a Márquez tirar més fort i mantenir el comandament, mentre que Dovi va optar per esperar pacientment. Una lluita condimentada, a més, amb la pluja constant i un asfalt xop que va multiplicar l’heroïcitat dels dos rivals.
La batalla de Motegi va durar les 10 últimes voltes de les 24. Fins a aquell punt havia estat Petrucci qui havia animat la cursa, seguit d’un efusiu Lorenzo en les tres primeres voltes. Però el mallorquí es va desbravar ràpid –va culpar-ne “la gran quantitat d’aigua”, que li va restar adherència– i l’italià d’Octo Pramac va liderar mitja cursa, seguit de prop per Márquez i Dovizioso, en espera de passar a l’acció.
Les hostilitats es van desencadenar en creuar l’equador de la prova. Márquez va avançar Petrucci i va obligar Dovi a sortir de la seva zona de confort si no es volia quedar a -21 del català. Va començar la persecució, les voltes de tempteig, amb Márquez obrint pista i Dovicioso observant... fins que l’italià va llançar l’atac quan faltaven 6 girs. Va provar d’obrir forat, de 8, de 6 dècimes... però Márquez va reaccionar amb orgull i tres voltes després recuperava la primera posició. Va intentar la mateixa tàctica de fer una estrebada amb un canvi de ritme sobre mullat, però Dovi va aguantar, enganxat.
S’ho van jugar tot en l’última volta, que Márquez va obrir amb 465 mil·lèsimes d’avantatge. Dovizioso el va lligar curt i va aprofitar un ensurt del català en el revolt 8 per acostar-s’hi. “En Marc ha comès un error, sabia que era molt fort en la frenada del revolt 11 i que m’hi havia de mantenir enganxat”, explicava l’italià. “En la frenada de l’11 anava venut”, admetia el català. Va ser allà on el de Ducati va assestar el cop, quan faltaven quatre corbes més. “En l’últim revolt he intentat tancar totes les portes, però ell sempre hi troba una sortida”, deia Dovi, que veia arribar el que es temia: Márquez tirant-se a la desesperada al final del circuït. “Ho he provat en l’últim revolt, en un lloc gairebé impossible d’avançar i me n’he anat llarg”. Márquez es va obrir massa i Dovizioso va encarar la línia de meta al capdavant, igual que a Àustria.
El Mundial ja és pràcticament cosa de dos. Maverick Viñales, patint sobre mullat, va ser 9è i es despenja a 41 punts de Márquez i a 30 de Dovi –necessitaria gairebé un miracle– i Rossi va caure i matemàticament no pot ser campió, a -76.
Com a Catalunya i a Àustria, Dovizioso va guanyar la partida a Márquez, que ho va intentar en l’últim revolt