De Guantánamo a la pena capital
Trump demana sentència de mort per al terrorista de Nova York
De Guantánamo a la pena capital.
Els investigadors van prosseguir ahir tractant de buscar proves sobre l’atac de Sayfullo Saipov a Nova York, que dimarts va deixar vuit morts i una dotzena de ferits.
Afirma la policia de Nova York que l’atacant, un uzbek de 29 anys, que va entrar el 2010 als EUA i que disposava de permís de residència, es va radicalitzar en línia per si sol. No sembla que ningú més estigui implicat.
Disposava de dos telèfons mòbils, en els quals acumulava 90 vídeos de violència explícita “contra l’enemic” i missatges dels líders de l’Estat Islàmic (EI), a més d’unes 3.800 fotografies.
Però aquestes fonts van dir que prossegueix una indagació internacional per la seva declaració de fidelitat a l’EI, expressada en una nota que va deixar al lloc en perpetrar el seu atropellament assassí al baix Manhattan. Va cridar “Al·là és el més gran” en abandonar la camioneta, a prop de la zona zero de l’atemptat de l’11-S, després d’encastar-se en un autobús, la qual cosa li va impedir d’assolir el que, segons el fiscal, era el seu objectiu: el pont de Brooklyn, a fi de causar el mal més gran possible.
També per això va triar el dia de Halloween, perquè hi hauria més gent al carrer. Feia un any que havia decidit cometre l’atemptat i durant dos mesos es va centrar a utilitzar una furgoneta com a arma, seguint les instruccions del manual de l’EI. Als agents els ha sorprès l’orgull que ha mostrat per la seva maldat o la seva petició de desplegar una bandera de l’EI a l’habitació de l’hospital on el van atendre. Va pensar posar-la a la furgoneta, però ho va descartar “per no cridar l’atenció”.
Mentrestant, hi ha un altre front obert, que a la llarga, a l’hora del judici contra aquest acusat de terrorisme per un tribunal federal, pot significar una complicació per als fiscals, en benefici de la defensa lletrada. El president Donald Trump va continuar ahir interferint en la tasca dels acusadors i atacant la justícia i les regulacions d’immigració. Va insistir en el seu desfermat arravatament, d’una manera que contrasta amb la seva aquiescència davant el terrorisme d’un nacionalista blanc a Charlottesville (Virgínia) a l’agost o la seva petició d’oracions quan un pistoler va matar 58 persones en un concert a Las Vegas.
Aquesta vegada no. Aquesta vegada ha utilitzat aquesta acció d’un fonamentalista per portar l’aigua a la roda del seu molí, en- cara que fos de forma erràtica i errònia.
Dimecres va donar per bona la idea d’enviar Saipov a Guantánamo, la presó militar on encara hi ha unes desenes de detinguts després de l’11-S, sense que se’ls hagi portat mai a judici.
Expressant el desig que “animals” com l’autor de l’atac a Manhattan acabin en aquells llimbs legals, Trump va remarcar que calia una justícia més ràpida i dura, que serveixi com a lliçó. Va utilitzar les expressions “riota” i “acudit” per qualificar l’actual sistema judicial. Estava totalment desenfocat, però la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Huckabee Sanders, en aquella línia que “el cap no s’equivoca” mai, va perseverar en la idea d’enviar Saipov a la base de l’illa de Cuba. I si fa falta, va subratllar, se’l declara combatent i punt.
Analistes legals van puntualitzar que el cas ja estava en marxa en un tribunal federal i que un fiscal federal havia presentat càrrec per terrorisme contra Saipov, que van traslladar al jutjat postrat en una cadira de rodes, emmanillat de mans i encadenat als peus.
Trump, tot i això, sempre ha de
Sayfullo Saipov volia fer el mal més gran possible i acabar al pont de Brooklyn
El president accepta que el sistema de justícia federal és més eficaç que el militar
dir l’última paraula. Ahir, d’hora, abans de l’alba, va llançar una nova idea al seu tuit per corregir la seva equivocació. Si no hi ha Guantánamo, doncs execució.
“El terrorista de Nova York era feliç quan va demanar de desplegar la bandera de l’EI a l’habitació de l’hospital... Ha de ser condemnat a la pena capital”.
El seu comentari va encendre no poques alarmes, però, passades unes hores, el president va aprofitar per corregir, sense ferho, la incorrecció del dia anterior. “M’encantaria enviar el terrorista de Nova York a Guantánamo però, estadísticament, el procés pren molt més temps que pel sistema federal”.
Posteriorment va precisar: “Hi ha una cosa apropiada a mantenir-lo (a Saipov) on ha comès el seu horrible crim. Ens hem de moure de pressa. Pena capital”.
D’aquí es desprèn una rectificació encoberta. Aquell sistema que va menysprear com una “riota” s’ha demostrat molt més eficaç que el forat il·legal de Guantánamo. Yojar Tsarnáev, l’autor de la bomba de la marató de Boston, va ser sentenciat a mort el 2015, als dos anys de l’atemptat. En canvi, 16 anys després de l’11-S, cap dels tancats a la base de Cuba no han estat sotmesos a ju- dicis, entre ells el suposat ideòleg Khalid Shaikh, en situació més pròpia d’aquella riota.
A més, la seva apel·lació a la màxima pena va provocar la crítica dels juristes, perquè el seu suggeriment pot ser perjudicial en la vista oral de Saipov.
“Comentaris d’aquest tipus són inapropiats perquè contaminen el jurat”, va declarar un jurista a The Guardian. Diversos advocats defensors van incidir que aquestes idees compliquen la seva tasca. Existeix la coincidència que aquests pronunciaments són una cosa que influeix en els jurats.
Hi ha un exemple d’aquests dies. A començaments de setma- na, un jutge militar va indicar que consideraria una sentència més suau per a Bowe Bergdahl, el soldat nord-americà que va abandonar la seva unitat a l’Afganistan, perquè Trump va apressar que se li imposés la pena de mort.
Malgrat els desitjos de Trump, les estadístiques assenyalen que són poques les opcions que Saipov rebi aquest càstig en un tribunal de Nova York. L’última vegada que un cas federal va acabar en execució es remunta al 1954. No hi ha ningú al corredor de la mort per un crim comès a Nova York i només hi ha hagut tres execucions federals des del 1963. A Trump li és igual, ell ja ha fet el seu cas polític.