De la vinya al Mont Blanc
Un documental rescata la història de Josep Milà, de 95 anys, voluntari en una brigada de muntanya durant la Guerra Civil
Jo no soc normal. Sempre he fet el que he volgut sense perjudicar ningú. Ara visc sol, cuino, no m’estic mai més de dues hores assegut, vaig amb bici... Per això aguanto amb gairebé 96 anys”, diu Josep Milà a casa, a Vilafranca del Penedès. Aquest veterà excursionista rememora amb passió els episodis més suculents d’una vida que desgrana a Milà, resistència a la muntanya, un documental que s’estrena demà, dissabte, a Vilafranca.
La taula del menjador és plena de fotografies que immortalitzen els seus viatges per tot el món i les seves ascensions al Mont Blanc i al Cerví, però també al Kilimanjaro, amb més de 70 anys. La seva afició a la muntanya es va forjar el 1938, quan es va sumar al batalló hipomòbil número 3 de la 26a divisió de l’Exèrcit Popular. “El meupare, anarquista, emvatreurede l’escola als 10 anys, i el vaig començar a ajudar al camp. Em vaig habituar a la natura: si plovia, em protegia sota del carro; plantàvem vinya i cereals, i ho segàvem tot a mà. Estava molt bregat. No havia sortit mai de casa, i només tenia 16 anys, però em vaig presentar com a voluntari”. La seva primera missió va ser transportar mules al front. De Vilafranca a Bóixols, al Pallars Jussà, en quatre etapes de 40 quilòmetres al dia cadascuna.
“Vaig gaudir molt, i l’octubre del 1938 me’n vaig anar a les bordes de Conflent, des d’on subministràvem aliments i material als soldats que eren a la vall Ferrera”. Poc després, va ser un dels milers de persones que, fugint de la repressió franquista, es van refugiar a França en camps infames, en el seu cas al de Vernet de l’Arieja. “Com que no tenia manies, vaig aguantar set mesos, fins que el juliol del 1939 em vaig escapar”.
Va ser poc després de tornar a Vilafranca, al setembre, quan va poder
Els diumenges anava d’excursió per evitar les desfilades que la Falange organitzava a la Rambla de Vilafranca
conrear l’afició a la muntanya. “Em va horroritzar veure com cada diumenge la Falange organitzava desfilades i una missa de campanya a la Rambla, o sigui que, per no haver d’anar-hi, vam formar un grup excursionista, i sortíem cada diumenge. Primer pel Penedès i després a Montserrat, Prades, els ports de Beseit, el Pedraforca...”.
Gràcies al salconduit que els va facilitar un capità militar, el pare d’un dels nois del grup, el Manolete, el 1948 van poder arribar fins als peus de l’Aneto i fer el cim amb espardenyes. L’any següent van tornar al Pirineu i van coronar 17 muntanyes, i al cim hi van deixar targetes amb frases com: “Catalunya, comtat gran, tornarà a ser rica i plena” (segons consta a Josep Milà. L’amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra, de Francesc Roma, Cossetània Edicions), cosa que els va suposar dues nits al calabós, l’expulsió de la Federación Española de Montaña i una condemna de sis mesos i un dia de presó per propaganda il·legal, malgrat que el mateix dia que es va llegir la sentència van ser indultats.
El Mont Blanc va arribar el 1960, i la seva muntanya preferida, el Cerví, el 1961. Amb el cotxe ha recorregut Grècia,T urquia, ElCapNord, Suècia, els Alps, les Dolomites, l’Atles... I després Alaska, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda... Ara va esporàdicament a la muntanya amb el seu nebot, Pep Casanellas; cada dia es passeja amb la bici i es dedica a intentar posar ordre a les seves muntanyes de fotos.