Puigdemont s’ofereix per ser candidat des de Brussel·les
El president destituït no veu garanties el 21-D amb el Govern a la presó El PDECat pressiona Esquerra per formar una llista conjunta ERC vol incorporar “descontents” amb l’antiga Convergència
Pràcticament a la mateixa hora que l’Audiència Nacional dictava l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont, el president destituït de la Generalitat assegurava en una entrevista a la televisió pública belga, emesa en horari de màxima audiència, que està “disposat a ser candidat” a les pròximes eleccions del 21 de desembre. Fins i tot a fer la campanya electoral des de Bèlgica, perquè “en un món globalitzat”, “es pot fer”.
La seva decisió, va explicar l’expresident en aquesta entrevista, és evitar escenaris d’enfrontament civil a Catalunya. I el fet d’obrir la porta a encapçalar una llista electoral, encara que sigui des de Brussel·les, es basa en la necessitat de donar una resposta política als empresonaments dels consellers del seu Govern i dels líders de les entitats independentistes.
“Ens considerem un Govern legítim”, va dir Puigdemont, i per això creu que “hi ha d’haver una continuïtat”, que veu més factible instal·lant-se a la capital comunitària, des d’on pensa que pot “expressar al món el que passa a Espanya”. Perquè, si és a Brussel·les, va dir, no és per demanar asil, sinó per “fer front a una situació de falta de garanties jurídiques i per tenir la llibertat d’expressar-me amb seguretat”.
El president cessat vol que els comicis del 21 de desembre “es puguin desenvolupar en les condicions més normals possibles”, malgrat que no hi confia. “Amb un govern a la presó, aquestes eleccions no seran neutres, independents, normals”, va sentenciar, ja que “s’ha anul·lat un govern i un parlament totalment democràtics (...) per haver complert amb el mandat electoral que els ciutadans han votat”. En aquest sentit, Puigdemont va reiterar el que va dir a la roda de premsa que va fer a Brussel·les: espera que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, accepti els resultats si guanyen els partits independentistes.
Un Rajoy a qui Puigdemont va tornar a oferir la possibilitat de pactar una solució dialogada al conflicte polític. I, quan se li va preguntar per la possibilitat que aquest contacte tingués lloc a Brussel·les, va respondre que “sí”, perquè no té “por” de reunirse amb el president del Govern espanyol “on ell vulgui”.
El d’ahir és el seu primer gran anunci des que s’ha instal·lat a Brussel·les –on s’està amb quatre dels seus antics consellers, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí–, i un canvi d’actitud en el discurs que ha mantingut fins ara respecte de la seva continuïtat en la vida política.
Des del moment en què va acceptar convertir-se en president, Puigdemont va deixar clar que no seria candidat a la reelecció. Al partit s’havien intentat tota mena d’estratègies per convence’l, però mai amb èxit. Ni tan sols les converses amb l’expresident Artur Mas havien tingut efecte. “La resposta és no”, va contestar sempre.
De fet, amb el procés sobiranista al tram final, Puigdemont continuava rebutjant encapçalar una candidatura si s’optava per convocar eleccions, fossin abans o després de la DUI.
Després de la convocatòria electoral del 27 d’octubre per part del Govern central, amb l’aplicació de l’article 155, Puig- demont sí que era partidari aquests dies d’impulsar una llista unitària de l’independentisme, malgrat que no va aclarir res sobre el seu futur polític.
De tota manera, per ell ara el més urgent és preparar bé la seva defensa amb el seu advocat a Bèlgica, Paul Bekaert, per intentar evitar l’extradició a Espanya per declarar pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics que li imputa l’Audiència Nacional. “No he fugit de la justícia”, va dir sobre aquest punt. Va defensar que el que està fent és declarar “davant la veritable justícia”, amb referència al jutge d’instrucció que ha de decidir sobre la seva possible entrega.
La Fiscalia belga va rebre ahir, a última hora de la tarda, l’ordre de detenció, ja traduïda. Una vegada comprovat que els delictes que s’imputen a Puigdemont i als quatre exconsellers tenen la seva equivalència en l’ordenament jurídic belga, lliurarà l’ordre al jutge d’instrucció, que en 24 hores haurà de decidir si el deté o el deixa en llibertat, abans de dictar sentència sobre la petició cursada des d’Espanya. Des de Brussel·les, ni el seu advocat ni el seu entorn no va aclarir si Puigdemont estarà disposat a entregarse a la justícia si se li comunica l’ordre de detenció.