Masao Maruyama
PRODUCTOR D’ANIME
El productor Masao Maruyama és història viva de l’animació nipona. Va començar a treballar el 1963 amb Osamu Tezuka en la primera sèrie d’animació japonesa, Astro boy. Una trajectòria que ha recordat al Saló del Manga.
Masao Maruyama té 76 anys i és un bon tros d’història de l’animació japonesa i, per extensió, mundial. I és que va començar a treballar amb el gran mestre del manga, Osamu Tezuka, en la primera sèrie setmanal d’anime, d’animació japonesa: la del robot Astro boy ,el 1963. Un personatge del mateix Tezuka que aconseguiria un èxit enorme i impulsaria tant les sèries japoneses que acabarien envaint les televisions de mig món, com el gènere de robots, al qual aquest any el Saló del Manga dedica una mostra. Maruyama després fundaria amb altres col·legues la productora Madhouse i en els últims temps, per fer els projectes dels quals tenia més ganes, va crear Mappa, amb què ha produït pel·lícules d’anime com En este rincón del mundo (Selecta Visión), un retrat de la vida quotidiana al Japó durant l’horror de la Guerra Mundial. Una pel·lícula que presenta al Saló, en què també parla de Tezuka i de la història de l’anime. Un Saló al qual arriba vestit amb una espectacular samarreta presidida per un holograma d’Astro boy que, segons la perspectiva, mostra al nen-robot o el seu prodigiós interior mecànic.
“Ara se celebren cent anys de l’anime, però si ho analitzem bé, els 50 primers són creacions fetes de manera personal, sense ànim d’arribar al gran públic, experiments personals. Amb la pel·lícula La leyenda de la serpiente blanca (1958), de Toei Animation, comença la història de l’anime comercial japonès. I Osamu Tezuka tenia molt d’interès en l’anime i se li va ocórrer la idea de crear una sèrie setmanal per a televisió, una cosa que semblava impossible per pressupostos, personal i temps. No tenia cap de les tres coses, però tossudament va aconseguir crear Astro boy, on va començar l’anime actual”, explica Maruyama.
Com ho va fer malgrat la falta de mitjans? “Va haver de pensar com estalviar. La full animation tenia 24 fotogrames per segon, en cada un es veia una mica el moviment. Tezuka ho va deixar en vuit fotogrames. El moviment a l’animació tradicional era molt suau i aquí era bastant més brusc, però la sensació de moviment és la mateixa. Aquesta ànsia d’estalvi va propiciar que l’anime creixés el que ha crescut”, somriu, tot i que recorda que va ser una època dura. “Tezuka estava molt ocupat dibuixant manga i tot i així va tenir la passió de fer animació, però amb prou feines tenia temps per dedicar-li. A més sense dibuixar manga no hauria tingut diners per a aquest projecte. Amb prou feines dormia, i a nosaltres ens obligava a treballar sense parar i va ser una època dura. Però Tezuka va ser el mangaka més gran de la història i li devem també l’anime com és ara”, conclou.