Síria arracona l’Estat Islàmic
Al-Assad reconquereix Deir ez-Zor, l’últim reducte urbà del califat
L’autodenominat Estat Islàmic (EI), que fa mesos que va perdre qualsevol atribut estatal, va perdre ahir del tot l’última de les seves ciutats, Deir ez-Zor. No es tracta d’una ciutat qualsevol, sinó de la capital siriana dels hidrocarburs i nus de comunicacions.
L’exèrcit sirià parla d’“etapa final de l’eliminació de l’Estat Islàmic” i assegura que aquest “ha perdut completament la capacitat de dirigir operacions terroristes”. Les tropes de Baixar al-Assad han estat comandades pel general Suheil Hasan, el Tigre,
el mateix que l’any passat va entrar a mata-degolla a Alep.
Els gihadistes supervivents han escapat cap a la localitat d’Al Bukamal –fronterera amb l’Iraq–, l’últim nucli amb alguna entitat que els queda. En la fugida han estat bombardejats fins a tres vegades per sis bombarders russos. Així mateix, un submarí rus hauria llançat míssils de creuer des de la Mediterrània contra objectius de l’EI.
El control total de Deir ez-Zor és una injecció de moral per a les tropes del règim, que al llarg de més de tres anys van mantenir una defensa numantina d’una part de la ciutat, completament envoltada pels gihadistes.
Cap a Al Bukamal fugien ahir també els gihadistes expulsats d’Al Qaim, l’últim poble sota control de l’EI a l’Iraq, on només els queden petites viles.
A Síria no els queda gran cosa més: bàsicament una tercera part de la governació de Deir ezZor, repartint-se els altres dos terços a parts iguals entre l’exèrcit sirià i les milícies kurdes avalades pels Estats Units.
El miratge de l’Estat Islàmic ja no té al darrere ni un simulacre d’Estat, ni tan sols una ruïna de ciutat sota les bombes. Ben aviat només li quedarà el desert i, tanmateix, això no impedeix que algú a la xarxa pugui reivindicar en nom seu qualsevol atrocitat, com el recent atropellament a Nova York, sense que pugui demostrar-se cap vincle orgànic.
En una aparent represàlia per la tragèdia novaiorquesa, avions dels Estats Units van atacar ahir dos cops objectius de guerrilles retòricament associades a l’Estat Islàmic a Puntland. Un port d’aquesta regió rebel de Somàlia va ser pres recentment per milicians que es van identificar amb l’EI, una novetat a la zona, on la veritable amenaça és el grup AlXabaab, associat a Al-Qaida i objecte en el passat d’atacs amb drons.
Després que el terrorista de Nova York declarés la seva inspiració en l’EI, i arran de Somàlia, el president dels EUA, Donald Trump, va explotar ahir a Twitter: “El nostre exèrcit ha
Donald Trump presumeix de l’atac aeri dels EUA contra una milícia somali afiliada a l’EI
castigat l’EI encara més fort”.
Tornant a Síria, l’alegria del règim es va veure ahir entelada per l’explosió d’un cotxe bomba que va deixar nou morts en una localitat drusa dels Alts del Golan. L’atemptat hauria estat reivindicat pel Front al-Nusra, afiliat a Al-Qaida, i hauria despertat fam de venjança entre els drusos que viuen a l’altre costat de la tanca, al gruix del Golan ocupat per Israel des del 1967. Cal dir que els drusos, com la resta de minories de Síria, donen suport en massa al règim d’Al-Assad, i això els converteix en objectiu gihadista.
Després de la pràctica aniquilació de l’Estat Islàmic, els dos principals reductes gihadistes a Síria es concentren al costat de la frontera de Turquia i d’Israel. Tot i això, més enllà d’alguna bala perduda o obús, Israel n’ha sortit pràcticament indemne, mentre Síria s’enfonsava en l’infern. De fet, l’Estat sionista no ha estat mai víctima de l’EI, ocupat en objectius molt més llunyans. També fa uns mesos es va saber que Tel Aviv tenia milícies sirianes a sou a prop de les seves fronteres, per seguretat.
En tot cas, el seu arxienemic, el règim de Baixar al-Assad, té a l’abast, gràcies a Rússia i l’Iran, una victòria –pírrica– per la qual ben pocs apostaven fa dos anys.
Per acabar, la sort dels milers de milicians estrangers que van seguir el miratge de l’Estat Islàmic és un misteri a mitges. Sabem que, a la presa de Mossul, forces especials de França o el Regne Unit, aliats amb els peixmergues i l’exèrcit iraquià, van tenir com a missió evitar el retorn de centenars dels seus connacionals.
Aviat la reconstrucció del país molt malmès per la guerra reclamarà uns recursos de què no disposen els vencedors. I aquest serà el primer motiu que farà que totes les parts s’asseguin.