La jutge ordena detenir Puigdemont com a promotor de “la insurrecció”
La resolució insta Bèlgica a lliurar l’expresident, a qui acusa d’utilitzar la violència
La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar ahir una interlocutòria de cerca i captura del destituït president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre exconsellers que l’acompanyen atribuint-los la responsabilitat d’haver cridat a “la insurrecció” a Catalunya, contravenint i desafiant l’ordenament constitucional espanyol i diverses resolucions del Tribunal Constitucional d’Espanya. La resolució judicial inclou el mandat de lliurar “l’ordre europea de detenció amb finalitats d’extradició”, que es farà arribar no només a Bèlgica, sinó a tots els països socis de la UE, ja que la magistrada diu que no té constància del parador actual de Puigdemont.
A grans trets, la resolució per la qual es decreta la detenció de l’expresident de la Generalitat reprodueix les tesis de la querella que va presentar la Fiscalia contra els membres del Govern i que després va assumir en essència la mateixa jutgessa en la interlocutòria per la qual va acordar presó incondicional contra vuit d’ells. El llenguatge, en tot cas, ressalta la gravetat dels fets imputats a Puigdemont en un text que serà traduït a diversos idiomes per ser distribuït.
“El reclamat –exposa el text–, al capdavant del Govern regional de Catalunya, de comú acord amb altres autoritats, funcionaris públics i entitats públiques i privades catalanes, van unir les seves voluntats per, dins del seu respectiu àmbit d’actuació, dur a terme un referèndum independentista per aconseguir a Espanya la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya”. La resolució afegeix que amb aquest propòsit “van promoure i van utilitzar la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la població”.
L’al·lusió a la violència, per tant, figura de manera destacada des de les línies introductòries de la resolució. Tot i això, quan s’exposen més endavant les causes per les quals la Fiscalia General de l’Estat atribueix a Puigdemont i el seu Govern el delicte de rebel·lió, l’escrit esmenta que també se l’acusa de sedició. I es precisa que “el delicte de sedició se sol·licita pel fiscal com a subsidiari de la possible rebel·lió en el cas que no s’entengui que es presenta l’element de violència en la fase d’enjudiciament”.
Aquesta precisió és rellevant perquè posa en relleu que la mateixa interlocutòria reflecteix dubtes sobre la possible concurrència de la violència en les actuacions dels investigats. I també és important a l’hora de descriure amb detall davant la justícia belga com és el tipus penal de la rebel·lió en el Codi Penal espanyol. Tot plegat perquè una de les raons per les quals en casos anteriors s’ha denegat el lliurament d’una persona reclamada és per la falta de correspondència en la legislació belga del delicte o els delictes que s’imputen al subjecte buscat al seu país de procedència.
En tot cas, la interlocutòria deixa ben clar que no només s’imputa a Puigdemont un delicte de rebel·lió, o subsidiàriament de sedició –que també ve descrit amb detall–, sinó d’altres de malversació, prevaricació i desobediència.
La jutgessa Lamela també sub- ratlla que “trobant-se (Puigdemont) en parador desconegut, pel fet de no haver estat localitzat al seu domicili, és procedent acordar (...) la seva presó provisional i sense fiança”, que es faria efectiva en cas que prosperés la seva cerca i captura. La mateixa resolució deixa constància que s’ha demanat que Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí declarin per videoconferència. Però la jutgessa considera que no s’ha d’autoritzar perquè no hi ha cap motiu plausible per fer-ho, després que anessin a Bèlgica “amb l’única finalitat d’eludir les possibles responsabilitats que poguessin tenir a Espanya”. Entre aquestes, la resolució torna a insistir que el Govern va encoratjar per diverses vies i procediments “un moviment d’insurrecció activa entre la població (...) sabedor que, per la seva il·legalitat, el referèndum només es podia celebrar per la força coactiva de la multitud mobilitzada a aquests efectes”.