L’Executiu demana respecte als actes judicials tot i els seus efectes
L’Executiu reconeix que empresonar els líders pot esperonar el sobiranisme
El Govern d’Espanya és conscient que l’empresonament dels exmembres de l’Executiu de Catalunya ha provocat un sotrac al món independentista. I és conscient, també, que en aquesta decisió de la jutgessa Carmen Lamela l’independentisme hi ha trobat un nou motiu per rearmar-se després del mal pas provocat pel desmantellament del Govern de la Generalitat, la fugida de Carles Puigdemont a Bèlgica i la falta de resposta institucional a tots aquests esdeveniments.
El Govern de Mariano Rajoy n’és conscient, de tot plegat, i tot i que encara falten molts dies per a la celebració de les eleccions –el 21 de desembre–, reconeix que la situació política a Catalunya és molt volàtil.
Malgrat això, creu que cal respectar les decisions judicials, també la de dijous. Ho va deixar clar el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que ahir no va sortir del guió marcat el dia abans des del Govern central: “Respectem i acatem les decisions judicials. El Govern sempre les respectarà i les acatarà. Les conseqüències polítiques que puguin tenir, les ignoro –va afirmar el ministre–, però sempre serem respectuosos”.
L’Executiu de Rajoy prova de treure’s de sobre la responsabilitat política en què pot incórrer si, en les eleccions que ha convocat en virtut de l’article 155, l’independentisme surt reforçat després de l’empresonament dels exconsellers. “Hi ha separació de poders”, puntualitzava Méndez de Vigo durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres: “El que es decideix en l’àmbit de la justícia escapa a l’àmbit del Govern”.
L’Executiu del PP recorda que la seva única responsabilitat ha de ser assegurar la celebració de les eleccions del dia 21 amb plenes garanties; al contrari, a parer seu, del que va passar amb el referèndum de l’1 d’octubre. “Aquí sí que hi haurà urnes, paperetes, targetes censals, cens, una junta electoral, el control democràtic habitual, un recompte oficial, rigorós i transparent i amb proclamació de resultats per part de la junta electoral”.
Unes eleccions catalanes a les quals, tal com va recordar Méndez de Vigo, “mentre no hi hagi sentència ferma fins i tot els empresonats s’hi poden presentar”. Tot amb una finalitat, que la Moncloa considera la seva principal responsabilitat: que amb aquestes eleccions “s’acabi l’etapa d’inestabilitat i deteriorament de la convivència”. Amb aquest objectiu treballarà l’Executiu central. “El que el Govern espera d’aquestes eleccions és “estabilitat, seguretat i certesa”.
Després de les nombroses cites a les quals els catalans han estat cridats a les urnes els últims anys –no només eleccions catalanes, sinó generals, europees i “dues consultes il·legals”, va dir Méndez de Vigo– “aquestes eleccions han de servir per donar a Catalunya aquesta estabilitat que necessita i evitar les conseqüències econòmiques” que està patint la comunitat i que el Govern espanyol es va encarregar de subratllar després del debat, al Consell de Ministres, d’un informe.
La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, a l’hora d’explicar al Consell les dades d’atur que es van fer públiques ahir va posar un èmfasi especial a les de Catalunya. Per exemple: pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, a partir del 10 d’octubre, mentre a la resta de les comunitats autònomes augmentava molt –va posar com a exemple 40.000 persones a Madrid i 38.000 més a la Comunitat Valenciana–, a Catalunya només pujava en 1.700. L’increment de l’atur, de 1.828 persones a València, es va disparar a Catalunya fins a arribar als 14.698 treballadors.
L’impacte de l’1 d’octubre en el turisme va ser un altre element destacat pel Govern central en el seu balanç. Va subratllar que l’ocupació hotelera ha baixat de manera preocupant. Com a exemple, el pont del Pilar, quan Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma amb menys ocupació i a la Costa Brava només va arribar al 77% –quan l’habitual era del 99%–, i això, va remarcar el ministre portaveu, malgrat la baixada de preus per provar d’atraure més clients.
Amb totes aquestes dades, el ministre ho té clar: “Les eleccions han de ser un punt i final i obrir un procés d’estabilitat, seguretat i recuperació”.
Finalment, el Consell de Ministres va decidir interposar cinc recursos d’inconstitucionalitat contra lleis de dues comunitats autònomes. Tres són contra normes catalanes i un parell més, de la Comunitat Valenciana.
El Gabinet de Rajoy fixa com a objectiu de les eleccions obrir una etapa de recuperació, estabilitat i seguretat La Moncloa subratlla les males dades econòmiques en turisme i atur des del referèndum de l’1-O