Recosir infraestructures i àrees naturals per guanyar qualitat de vida

Els espais verds i ‘grisos’ aprenen a anar de bracet mica en mica gràcies a projectes d’integració urbanística que milloren el paisatge i la utilitat

Les infraestructures metropolitanes, indispensables per al desenvolupament econòmic de la metròpolis, avancen mica en mica cap a la seva plena integració en les trames urbanes i també amb els espais naturals que les envolten. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els 36 ajuntaments de la conurbació treballen per harmonitzar l’encaix dels espais verds i ‘grisos’ amb projectes de millora del paisatge i la qualitat de vida. Una de les eines que més esforços hi dedica és el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), dotat de 15 milions d’euros i amb una trentena d’actuacions previstes fins al 2019.

“La metròpoli verda i la construïda no poden estar compartimentades, com calaixos separats; els espais verds han de ser transversals per poder infiltrar-se a la ciutat i als contorns de les infraestructures i donar una qualitat afegida en paisatge i qualitat de vida”, reflexiona Antoni Farrero, coordinador general d’Infraestructures de l’AMB. De fet, més de la meitat dels 660 km2 de l’àrea metropolitana són espais lliures i, sumant-hi els parcs urbans, quasi el 67% del territori són espais naturals. “Tenim encara un gran potencial per relligar millor el territori i fer-lo més equilibrat a través del disseny i l’urbanisme”, assenyala. Així, una zona agrícola periurbana, per exemple, pot trobar continuïtat visual i ecològica en l’enjardinament dels carrers que la connecten amb el centre de la localitat; o les platges i els passejos marítims poden atenuar la transició cap a les àrees residencials.

El Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) 2016-2019 compta amb 15 milions d’euros i una trentena de projectes Les conques fluvials del Llobregat i el Besòs són espais d’intervenció estratègics per la seva riquesa natural i singularitats

Uns espais d’intervenció estratègics, en aquest sentit, són les conques fluvials del Llobregat i el Besòs. La seva riquesa natural i singularitats s’havien vist ofegades durant anys per un ús molt intensiu i per grans infraestructures de mobilitat i serveis d’alt impacte. AMB i ajuntaments han efectuat visibles esforços en els darrers anys per recuperar aquests dos corredors naturals i posar-los en valor com a espais d’interès lúdic, cultural, ecològic i per a la salut. Ara, per tal de consolidar aquests avenços, cal completar els recorreguts longitudinals i transversals amb camins naturalitzats, guals inundables i altres estratègies de mobilitat respectuosa amb l’entorn que apropin el ciutadà a la natura de forma quotidiana.

Un segon tipus d’actuació previst al PSG és la mitigació de l’impacte de les grans infraestructures. Amb el creixement urbà de les últimes dècades les rondes de Barcelona, que creuen cinc municipis, o vies de gran capacitat com la B-23 a la Diagonal o la C-31 a Badalona, han quedat envoltades de ciutat i necessiten una integració més fluida amb l’entorn. Els marges oblidats d’aquestes infraestructures, com passos sota els trams elevats o racons verds, poden guanyar protagonisme i convertir-se en aliats en la integració d’aquestes artèries viàries per fer-les més multifuncionals. “Han d’anar deixant de ser tan autopista per convertir-se cada cop més en nous carrers, dotats per tant de transport públic, petits paisatges verds i transversalitat de pas per creuar d’un costat a l’altre”, exposa Martín Gullón, coordinador de programes d’infraestructures de l’AMB.

ELS FACTORS A TENIR EN COMPTE

“Les infraestructures de nova construcció ja tenen present aquest esforç per no convertir-se en barreres, però en les més antigues encara cal treballar-hi per permeabilitzar-les molt més”, afegeix. La integració a l’entorn, a més, ha de tenir en compte també factors com la contaminació lumínica i acústica. Per exemple, l’AMB assumeix una part important del manteniment de les rondes de Barcelona –uns 8’9 milions d’euros anuals, incloent els costos energètics, que ja suposen uns 3 milions– i efectua proves pilot de substitució de lluminàries per LEDS de menor consum, una inversió que redueix el consum elèctric i s’amortitza en menys de deu anys. En paral·lel, l’AMB estudia també solucions de mobilitat que redueixin el trànsit motoritzat en aquestes vies, cosa que contribueix decisivament a la millora de la seva inserció en la trama urbana.

Finalment, una nova línia d’intervenció prevista al programa PSG és la valorització de recursos naturals per incentivar la gestió dels boscos i zones agràries. “Productes resultants d’una correcta gestió territorial, com ara la biomassa, afavoreixen la biodiversitat i fan sostenible econòmicament la cura d’aquests espais”, explica Farrero. A més, permeten de retruc substituir per calderes de biomassa altres sistemes de producció d’energia menys nets.

A més, l’AMB també s’implica en la gestió dels espais naturals metropolitans per millorar el seu encaix i reforçar-ne la protecció. Així, actualment un equip metropolità està treballant en la revisió del Pla Especial de Collserola per encàrrec del consorci que gestiona el parc natural, amb la previsió de tenir-lo llest el primer trimestre de 2018 per rebre ja l’aprovació inicial. Tal com l’AMB ja forma part d’aquest consorci i d’altres com el de la Serralada de la Marina, properament es formalitzarà la incorporació a l’òrgan gestor del Parc Agrari del Baix Llobregat per enfortir-lo i posar-lo en valor.