Minibridge, l’aposta pionera de l’escola Betlem
Un hora a la setmana des de tercer i fins a sisè. L’exdirectora de l’escola Betlem de Premià de Mar, Maria Pilar Martínez, va començar a jugar a bridge i aviat es va adonar de les possibilitats que aquest joc podia oferir als seus alumnes: practicar càlcul, exercir la memòria, treballar la presa de decisions... Dit i fet. El 2004 va introduir el bridge com a assignatura complementària a l’escola i així es manté. “És un joc difícil, la meva mare va aportar la part pedagògica i els professors de bridge l’han incorporat a la part tècnica”, explica la filla de Martínez, i actual directora, Mar Betorz. “A tercer es va explicant a poc a poc i de manera simplificada; els nens fan el càlcul i aprenen les rutines sense imposar un joc gaire tècnic... li diem minibridge”, explica Llorenç Sunyol, el professor. Les classes són molt gràfiques: “Donem unes pautes als nens i uns quadres de decisions, però en cada situació ells han d’escollir”, afegeix Sunyol. Entre els pares l’acollida va ser i continua sent desigual, “alguns entenen de seguida tot el que aporta la pràctica del bridge, però d’altres ho perceben com una cosa molt complicada i prescindible...”, reconeix Betorz. Fa uns anys, un grup de mares i pares van aprendre a jugar al bridge per poder practicar a casa amb els seus fills. I és que, a diferència dels escacs –que aquesta escola imparteix també com a assignatura des de fa quaranta anys des de P5 i fins a sisè–, un dels hàndicaps del bridge és que als nens els costa de practicarlo fora de les aules. El repte és que hi continuïn jugant a partir dels dotze anys. Per mantenir l’interès, l’escola organitza un torneig per Sant Jordi i el professor intenta que hi juguin fora de l’escola i en campionats escolars europeus. L’any passat van ser a Eslovàquia, perquè aquí només hi son ells.