La crisi política desestabilitza de nou el pacte de Colau i Collboni
BComú s’alinea amb el PDECat , ERC i la CUP i gira l’esquena als socialistes
El pacte de govern de comuns i socialistes a l’Ajuntament de Barcelona està passant els seus moments més delicats. En qualsevol instant es pot trencar en mil bocins. El ple municipal extraordinari celebrat ahir ho va posar de manifest d’una manera molt crua. L’alcaldessa Ada Colau va donar l’esquena al tinent d’alcalde socialista Jaume Collboni i es va alinear al costat dels del PDECat, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy a fi d’exigir “l’excarceració immediata de tots els presos polítics”, “expressar el ple suport al Govern i al Parlament”, “instar la Unió Europea a exercir una mediació, posar fi al 155”... En aquests termes els regidors del PSC van quedar entre l’espasa i la paret. “Sembla que l’única llei que s’aplica en aquest procés és la llei de Murphy”, va dir Collboni durant el debat.
Els regidors del PSC, tot i els esforços agosarats per destacar un perfil propi fins i tot dins del seu partit, dels seus malabarismes complicats per desmarcarse de les decisions del PSOE, van acabar de nou aïllats en una solitària terra de ningú, entre els regidors sobiranistes i els regidors constitucionalistes de Ciutadans i el PP. Ningú va voler donar suport a la seva petició de “posada en llibertat dels exconsellers a fi d’evitar que s’agreugi el conflicte que ara viu Catalunya i que comporta el risc de fracturar la convivència”. Les crides al diàleg per solucionar la qüestió catalana dels socialistes no van ser suficients.
Aquesta vegada, Colau va guardar silenci quan per enèsima vegada li van demanar des dels bancs de la CUP que deixi enrere els socialistes. De sobte, per als comuns, els seus socis són un llast. El que va passar en el ple ordinari celebrat tot just 24 hores abans no va ser una casualitat. Llavors l’abstenció de BComú va impedir que el PSC pogués tirar endavant una proposició a favor del diàleg. Les detencions posteriors dels membres del Govern van eclipsar aquesta circumstància, però també van engrandir la fractura. La complicitat entre comuns i socialistes està travessant les seves cotes més baixes. La veritat és que vista l’agressiva pinça que els regidors del PDECat i d’ERC apliquen des de fa setmanes sobre el govern de comuns i socialistes tot indica que durant el que resta de mandat Colau trobaria moltes més dificultats per tirar endavant les seves polítiques de la mà dels socialistes que en solitari. En aquesta ocasió Colau no va brindar cap gest a Collboni. El socialista, no obstant això, sembla ben disposat a aguantar tots els envits.
La pressió sobre l’alcaldessa de Barcelona és asfixiant. A les xar- xes socials, al saló de plens, en el seu propi partit. Aquests són alguns dels tuits dirigits a l’alcaldessa durant les últimes hores: “I per dignitat de poble que deixis d’anar de la mà amb els socialistes del 155 a l’Ajuntament”, “de tot el panorama català, la posició més verinosa sense cap dubte és la d’Ada Colau”, “què més necessites per trencar amb el PSC, còmplice que hi hagi presos polítics a Espanya? Això sí, després molt discurs emotiu”.
Mentrestant en el si de BComú continua el debat intern sobre què fer amb els socialistes. Ja s’han produït quatre sessions de treball a diferents nivells. La discussió es reprendrà aquesta tarda entre els membres de les estructures comunes de barri. Alguns pesos pesants mostren les seves posicions a les xarxes. “Un mínim per mantenir la decència. Gràcies pel gest de dignitat”, va teclejar Gal·la Pin, la regidora del districte de Ciutat Vella, per elogiar Jordi Ballart després que dimitís com a alcalde de Terrassa i abandonés les files del PSC.
A més, de vegades, en política, les circumstàncies són tan fortes com els mateixos elements. I Colau ja no pot continuar surfejant sobre el tsunami. No importa que no li faci cap gràcia. L’alcaldessa va prendre la paraula al final de la sessió plenària d’ahir per destacar la responsabilitat que ara com ara suposa dirigir la principal institució catalana en actiu escollida pels ciutadans. “Es tracta d’una responsabilitat compartida pel Govern i l’oposició que ha de servir per enfortir la convi-
LA PRESSIÓ ES REDOBLA Part de l’oposició i del seu propi partit insten l’alcaldessa a deixar enrere el PSC
La detenció dels consellers agreuja les diferències i precipita els esdeveniments
EL DESENCADENANT
vència, la construcció de consensos i la defensa dels drets fonamentals”. Si fa un parell d’anys haguessin vaticinat que la fundadora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca acabaria acostant-se tant als ara exconvergents se li hauria regirat l‘estómac.
Les detencions dels membres del Govern de la Generalitat van precipitar els esdeveniments. El govern municipal, poc després que conclogués el ple ordinari, va convocar una junta de portaveus molt urgent. Els representants de BComú, PDECat, ERC i la CUP van acordar ràpidament les línies vermelles de la declaració institucional de condemna a proclamar l’endemà la matí. La portaveu del PSC va donar suport que es pengés la pancarta que demana la llibertat d’“els presos polítics”. La del PP no va dir res. La de Ciutadans no va tenir temps a arribar fins al final. Els regidors dels tres partits que van acordar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució van poder llegir el text impulsat pel bloc sobiranista només una hora abans de la celebració del ple. Al cap de pocs minuts els socialistes van fer circular la seva proposta, el seu últim malabarisme. Però cap altre grup no li va donar suport. Collboni la va llegir amb dents i ungles, perquè se sàpiga el que pensa.
De tota manera el debat del ple extraordinari va discórrer amb uns tons i maneres molt més temperades que les del de la sessió ordinària del dia anterior. Una vegada més els uns i els altres es van tornar a servir dels esdeveniments més recents per reafirmar les seves posicions, però aquesta vegada només els de la CUP van treure els ganivets. En realitat la gent no tenia ànims per a més divagacions i picabaralles. Les referències i mostra de solidaritat amb l’exregidor Joaquim Forn van ser contínues. Van deixar un gran llaç groc al seient que acostumava a ocupar. “Avui és un dia tràgic per a Catalunya i la democràcia”, va dir el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello. “Això és un acte de revenja contra els que pensem de manera diferent”, va subratllar el demòcrata Xavier Trias. “És el moment d’elegir entre el Regne d’Espanya i la república catalana”, va dir el republicà Alfred Bosch. “Complir la llei no és una opció –va respondre Carina Mejías. Van tenir advertències i avisos i els van ignorar”. “Els polítics no som jutges –va afegir el popular Alberto Fernández–, i a Espanya no hi ha presos polítics, sinó polítics presos”. “És una vergonya que encara es mantingui el pacte de govern”, va etzibar Maria Rovira, de la CUP.