Una enginyera s’ha preparat en un volcà de Hawaii per anar a Mart
Laura Lark s’ha preparat durant 8 mesos en una instal·lació en un volcà de Hawaii
En un solitari pendent del volcà Mauna Loa a l’illa de Hawaii, a 2.500 metres d’altitud sobre el nivell del mar, la NASA i la Universitat de Hawaii han construït una cúpula de dos pisos, amb menys de 100 m2 de planta, en la qual sis persones s’han passat 8 mesos vivint. Ha estat la cinquena missió del programa HI-SEAS (Hawaii Space Exploration Analog and Simulation, per les seves sigles en anglès) que vol aprofitar les similituds geològiques d’aquest entorn inhòspit amb Mart, per crear una simulació de com seria la vida en aquest planeta, el dia en què hi sigui possible viatjar.
Una de les integrants d’aquest grup de nova generació d’astronautes ha estat Laura Lark, una llicenciada en Informàtica per la Universitat de Brown, la primera feina de la qual va ser com a artista de circ especialitzada en monocicle –segons consta en el seu perfil de Linkedin–, i l’última abans d’incorporar-se a la missió del HI-SEAS va ser com a enginyera a Google.
El passat de Lark no és exactament el que es pot esperar d’un astronauta tradicional, però les seque ves habilitats són exactament –segons la NASA– les que es necessitaran per a futures missions espacials. La funció dels enginyers informàtics, al món dels viatges espacials, és reservada a la de donar suport des de terra ferma en el centre de control de la missió.
La feina de Lark durant els seus vuit mesos a la cúpula ha consistit en la generació de mapes 3D del terreny que l’envoltava i que la tripulació va utilitzar per identificar els llocs d’interès científic que volien visitar i per planificar altres viatges fora de la cúpula.
Pot semblar que l’experiència de Lark i els seus cinc companys –en total dues dones i quatre homes– hagi estat tota una aventura, però no ha estat exempta de dificultats. Per exemple, cada vegada abandonaven la càpsula havien d’anar vestits amb un vestit espacial. També tenien restringides les comunicacions amb el món, per la qual cosa Lark només s’ha pogut comunicar amb el seu espòs –amb qui viu en un apartament a Nova York– per correu electrònic, que a més, per tractar de simular la mateixa situació amb què es trobaria a Mart, patia un retard intencionat de 20 minuts en ser lliurat. A cada membre només se li va permetre portar dues maletes, que no podien contenir res perible. Lark va incloure entre el seu equipatge el seu violí, pintures, llapis i papers per dibuixar, així com teles per cosir el que pogués necessitar.
Lark ha explicat a The Verge que es va assabentar que havia estat acceptada per participar en el programa per correu electrònic de nit, i que el primer que va fer va ser despertar al seu espòs per explicar-li-ho, i el segon tornar a dormir tranquil·lament. Després ha relatat que el més important va ser renunciar a la seva feina i assegurarse que el seu espòs tingués accés als seus comptes.
De tota manera, ni Laura Lark ni cap dels seus cinc companys no podran, finalment, veure complert el somni de viatjar a Mart. Mentre eren a la cúpula, tots van rebre la notícia que havien estat rebutjats de l’última ronda de selecció per convertir-se en astronautes.
Lark no podrà viatjar al planeta vermell ja que no va superar l’última ronda de selecció per ser astronauta