Molí de marees
A l’Aponiente Ángel León fa una poètica cuina marinera
Agel León és un xef popular, conegut pel gran públic i reconegut per crítics i guies. Ben poques veles li quedaven per hissar a aquest entranyable personatge: programes de televisió, un restaurant amb dues estrelles Michelin, un públic seguidor a tot el món i projectes secundaris que complementen la seva acció comercial.
El trasllat a una nova ubicació i la seva ambiciosa proposta projectual estan sorprenent propis i estranys. El molí de marees, nom de la vella construcció on es molia blat gràcies a l’energia generada per les marees, representa un oasi de bon gust i enginy creatiu.
Als dos costats de l’accés hi trobem sengles pavellons de vidre on el personal i part dels membres de la cuina es presenten i reben els clients. Asseguts còmodament degustem com a aperitiu una primera part del menú. Un començament singular que assenyala les seves altíssimes intencions: allà vam provar les sardines rostides, els embotits de marisc, la transparent truiteta de gambetes i la kokotxa en salsa verda, entre d’altres. Un homenatge a la cuina marinera més tradicional, feta amb poesia i sensibilitat.
Ja a l’interior del molí, i després de passar per la visió lateral de la impressionant cuina vidrada, el menú s’instal·la en un in crescendo simfònic d’indubtable elegància, finesa i internacionalitat. L’Ángel s’ha moderat. La seva cuina continua buscant les arrels marines, però cada vegada amb més equilibri. S’escora cap al salí, però sense vertígens innecessaris. Traça la seva nova travessia amb la mateixa emoció que abans, però amb menys riscos. Un passeig pel mar a bord de nou esplèndids plats, cap per sobre o per sota dels altres. Cromàtics, emocionals, impecablement cuinats, fregant la perfecció.
Una singladura així seria impossible sense una tripulació de luxe, entregada i simpàtica com poques. I tampoc sense un celler de vins de Jerez modèlic.
Ángel León navega feliç tot solcant les aigües en la seva nova travessia: l’emotiva i suggeridora faula d’un gadità que li xiuxiueja al mar.