Virtuts i nutrients de les cols de Brussel·les

Igual que la castanya o la carbassa, la col de Brussel·les és un aliment típicament tardoral. Aliment, per cert, que pertany a la gran família de les crucíferes com la coliflor, el bròquil o la col llombarda. Sigui com sigui, la col de Brussel·les és un vegetal amb un munt de propietats que val la pena recordar. D’entrada la seva alta dosi de fibra que la converteix en un aliment molt saciant i ideal per cuidar la flora intestinal. Una altra cosa que cal destacar és la seva dosi de vitamina C, que tot i que queda minvada per la cocció duplica l’aportació de vitamina C dels cítrics. Per això és interessant coure aquest tipus de cols al vapor o bullides amb poquíssima aigua . Per cert, la col de Brussel·les fregida és més energètica que bullida, però conserva molt més la seva aportació nutritiva.

Una altra virtut d’aquest aliment és la presència de fitoquímics com per exemple els indols. El seu contingut en iode i àcid fòlic són més punts positius per comentar. Per descomptat, és un aliment lleuger, que aporta 35 Kcal / 100 g, i en general és perfecta per a una dieta hipocalòrica. No tot són avantatges. Les cols de Brussel·les poden ser flatulentes i poc digestives. Especialment si es consumeixen massa de pressa o massa crues. Enfarinades i fregides són una guarnició divina.