Veneçuela vol reestructurar el deute extern per evitar la fallida
Maduro culpa de la situació les sancions, mentre la inflació es dispara un 50%
Veneçuela, el país amb les reserves petrolieres més grans del món, intenta evitar la suspensió de pagaments fuetejat per la crisi econòmica. El Govern de Nicolás Maduro va anunciar la intenció de reestructurar el deute extern, encara que no quedava clar si això implicaria que els creditors, citats per al proper 13 de novembre, haurien d’assumir algun tipus de pèrdua.
D’acord amb l’agència Bloomberg, hi ha un 79% de possibilitats que tingui lloc un default aquest any, mentre que en els propers cinc anys el percentatge puja un categòric 99%. El mandatari va culpar de la delicada situació econòmica que viu el país les sancions dictades pels EUA, que prohibeixen negociar noves emissions del Govern de Caracas i la petroliera estatal PDVSA, que està sent víctima de la caiguda dels preus internacionals de petroli en els últims dos anys.
Justament avui calia liquidar uns 1.121 milions de dòlars als tenidors de bons de PDSVA. Els russos Rosneft van avançar uns 6.000 milions de dòlars en concepte de futures entregues de cru i miren amb preocupació els esdeveniments. Entre el deute sobirà i el de la petroliera, al novembre el país ha de reemborsar uns 1.890 milions de dòlars, segons la consultora Aristimuño Herrera & Asociados. I les reserves de divises de Veneçuela estan al nivell més baix dels últims vint anys, uns 10.000 milions, mentre que el PIB l’any passat es va desplomar un 10%.
Ángel García, director de la consultora Econometría, assegura que “membres del cercle de poder de Maduro també posseeixen deute, d’aquí l’interès que té el Govern bolivarià a prioritzar els pagaments en lloc de destinar recursos a reformar el sistema econòmic”.
Malgrat les dificultats, Caracas continua augmentant les despeses en l’apartat social. Acaba d’apujar per cinquena vegada l’any el salari mínim anual, un 30%, de manera que l’anomenada renda integral de base ja se situa en els 136 dòlars. Unes decisions que Maduro ha justificat per “reforçar encara més la protecció dels treballadors”.
Però de poc serviran, perquè Veneçuela va entrar aquesta setmana en hiperinflació. Els preus es van disparar un 50,6% a l’octubre respecte al mes anterior. La inflació aquest any arribarà a un 652% en termes interanuals, la més alta del món. L’FMI creu que el 2018 arribarà al 2.349%. El Govern va presentar aquesta setmana el nou bitllet de 100.000 bolívars. Fa un any, el més gran estava representat per 100 bolívars, és a dir 1.000 vegades menys. “Veneçuela és l’únic país del món en el qual a la gent l’aterreix un augment salarial perquè sap que tots els preus augmentaran en funció d’això”, va dir María Carolina Uzcátegui, president del Consell Nacional del Comerç i els Serveis. “Aquestes alces causen distorsions salarials, fiscals i monetàries”, confirma García.
Mentrestant, als comerços hi ha crisi d’abastament de productes bàsics. “El problema és que una vegada que van caure els ingressos del cru, a nivell polític s’han acabat per administrar malament”, afirma Wilheim López, economista i agent de borsa a la plaça de Caracas. “Maduro s’enfronta a un dilema:
Caracas continua subsidiant l’economia malgrat que els ingressos del petroli han caigut
o suspèn pagaments, demana ajuda a l’FMI i compra béns de primera necessitat per a la població, o bé compleix amb els seus compromisos de deute”, explica. “Com que l’Estat bolivarià no reconeix els agents del mercat, dubto que faci el primer. En tot cas– indica López–, Maduro hauria d’haver anunciat la reestructuració del deute una vegada hagi assolit un acord, no abans. Això només augmenta la confusió”.