UN RITME DE VIDA FRENÈTIC

Després de perseguir durant setmanes Queco Novell (Barcelona, 1963 ) ens rep amb un somriure marca de la casa. En un bar a prop del passeig Sant Joan. És el seu dia lliure després de setmanes sense parar: un documental d’encàrrec per explicar la independència als bascos anomenat Patria(s) vist a Euskal Telebista i a Betevé, immersió a l’aeroport del Prat per presentar in situ l’últim Aeroport a TV3, s’estrena com a tertulià a Tarda oberta de la mateixa cadena i es desdobla en Puigdemont i Rajoy durant les setmanes més complicades per al país i per a l’imprescindible Polònia. Tenia coartada per fer-se l’esquiu. Però la casualitat vol que hi hagi un motiu especial per felicitar-lo: la setmana passada va fer 54 tardors i el penúltim Polònia va superar el 30 per cent d’audiència, arribant el milió d’espectadors. Durant l’entrevista se li’n va la mirada cap a vianants que porten banderes. I li sagna el llavi. Però és a causa d’un tall que s’ha fet al xarrupar l’ampolla de plàstic d’aigua. La llengua no se la mossega en cap moment.