Pionera d’Eurovisió
Conchita Bautista va créixer amb la copla, escoltant Concha Piquer i Juanita Reina, però quan va triomfar als escenaris va apropar el gènere tradicional a la música pop. “Llavors em vaig definir com a cantant espanyola moderna i rítmica”, recorda a aquest diari. Va ser la primera representant espanyola al Festival d’Eurovisió. Acaba de fer 81 anys i està contrariada perquè li han tancat els dos últims gimnasos als quals anava. “Espero que el que tinc a prop de casa el reobrin aviat, encara que jo continuo a casa amb els meus exercicis”. Continua conduint, li agrada sortir amb els amics i viu allunyada de la professió.
María Concepción Bautista Fernández va néixer a Sevilla el 1936. “Som quatre germanes i un germà que va morir l’any passat”. El pare era agent comercial i la mare mestressa de casa. Va ser una nena entremaliada que llençava les coses pel balcó, encara que també li agradava molt llegir. “M’amagava al lavabo perquè la meva mare em perseguia amb la sabatilla, deia que llegia massa”. Als set anys va debutar cantant en una caseta de la Fira d’Alacant. Va estudiar a l’escola francesa de Sevilla, era aplicada, i va seguir durant quatre anys els estudis de Comerç.
Al sortir de l’escola corria cap a casa d’una tieta que tenia una botiga i un bar. “Era la meva padrina, em pagava les classes de ball en una acadèmia i va ser al seu bar on un senyor relacionat amb el món artístic em va proposar d’actuar a les gales juvenils”. Es tractava d’unes sessions matinals que se celebraven al teatre Álvarez Quintero. Tenia uns quinze anys. Les gales consistien en funcions de fi de curs en les quals Bautista interpretava papers de princesa o de fada.
Un altre representant que la va veure en aquest teatre li va oferir una gira per tot Espanya amb Pepe Pinto. També va anar de gira amb Torrebruno i José Guardiola. La cantant recorda Adelita, la seva professora de cant, i expressa agraïment cap a músics com Felipe Campuzano i Juan Pardo que li van compondre moltes cançons. El 1961 es va celebrar a Canes la primera Eurovisió en què va intervenir Espanya, encara que el festival havia arrencat el 1956. TVE la va escollir perquè hi anés, després d’un concurs que va convocar RNE. Va cantar Estando contigo, del mestre Augusto Algueró, director també de l’orquestra. Va quedar en novena posició. Pocs anys després, el 1965, va tornar a Eurovisió però aquesta vegada va ocupar l’últim lloc de la classificació.
L’artista havia començat a gravar el 1952, quan tenia setze anys. Primer, tan sols coples, pasdobles, buleries, sambres... El gir estilístic li va permetre arribar a un públic més ampli. Va començar llavors les gires per Llatinoamèrica. “Des del 1961 cada any anava a un programa de televisió que es feia a Caracas”. Va actuar també a l’Argentina, Perú, Cuba, l’Equador, Panamà… El 1975 va obrir un parèntesi en la vida artística. Bautista va ser mare soltera, una situació gens còmoda en l’Espanya d’aquell moment, i just aquest any va morir la seva filla d’un tumor cerebral.
La intèrpret va fer una certa carrera cinematogràfica. “He participat en tretze pel·lícules, m’ha dirigit Juan Antonio Bardem, he actuat amb Peret a A mí las mujeres, ni fu ni fa”. Aquesta dona macerada dins la poció del repertori folklòric va anar evolucionant cap a la música yeyé, i encara demostra que està al dia. Em torno boja amb l’ordinador i l’iPad, fins al punt que les meves germanes quan tenen problemes em consulten com resoldre’ls”.
Els anys li han temperat el caràcter fort i passional que exhibeix com a bon escorpió. “Estimo molt la gent, tothom connecta bé amb mi; respecto la família, els amics; no soc ambiciosa, però soc inquieta i m’agrada esbrinar coses; em fa feliç donar, regalar el que tinc, encara que no soc milionària. Soc molt creient i practicant. De vegades tinc rampells però no he posat mai objeccions a demanar perdó”. Ja ho deia la seva cançó: “Estando contigo, contigo, me siento feliz”.
Fa gimnàstica cada dia, encara porta cotxe, surt amb els amics i viu allunyada de la professió