Fredor pel centenari de la revolució russa
El Kremlin s’ha aproximat amb molta cautela al centenari de la revolució russa, on no veu “res a celebrar”
Recordar el centenari de la revolució russa no és només celebrar el triomf del cop bolxevic contra el govern provisional d’Aleksandr Kérenski, sinó també portar a la memòria els més de 70 anys de règim soviètic posterior: les seves llums, però més les seves ombres. I això no és plat de bon gust, com ha recordat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que va assegurar “no entendre què és el que cal celebrar”.
El centenari és el 7 de novembre, un dia que fa cent anys era 25 d’octubre perquè Rússia encara comptava el temps pel calendari julià. Però el Kremlin ha preferit que la revolució es recordi de manera tranquil·la, perquè, com va dir fa diversos mesos el president de Rússia, Vladímir Putin, ni es demonitzi ni s’idealitzi. I és que per al Kremlin hi ha una altra festa més important: el dia de la Unitat de la Pàtria, que es va celebrar ahir.
El poder rus va començar a impulsar aquesta festa el 2005 per treure rellevància al dia 7 i crear un element d’unió. Putin va mostrar ahir amb la seva presència la importància d’aquesta data. Acompanyat del patriarca Kiril, cap de l’Església ortodoxa russa, en una cerimònia solemne va col·locar flors al monument de la plaça Roja dedicat a Kuzmà Minin i Dmitri Pojarski, els herois russos que van encapçalar la rebel·lió que va expulsar els polonesos de Rússia el 1612.
“La unitat i el patriotisme van ser el suport més fiable per al poble durant anys de patiment”, va assenyalar Putin. “El respecte a la pàtria, la lleialtat a l’amistat sincera i el rebuig de qualsevol pressió exterior són la carcassa del sistema estatal rus, el nostre codi genètic i cultural”.
El distanciament oficial cap al centenari revolucionari s’explica per la divisió encara existent entre detractors i seguidors, entre soviètics i antisoviètics. “Percebo la revolució com una tragèdia del món rus. Molts van haver de deixar Rússia. L’Església va patir persecució. L’any 1917 va estar marcat per la restauració del Patriarcat, però alhora van aparèixer les primeres víctimes, màrtirs del règim bolxevic”, ha opinat l’arxipreste Konstantín Golovatski, responsable del departament de Joventut en l’eparquia (diòcesi) de Sant Petersburg.
A l’altra banda, el diputat comunista Oleg Lébedev, diu a La Vanguardia que “la revolució bolxevic va tenir una gran importància perquè va ser el primer esdeveniment del món en què la població més oprimida i sense drets va demostrar que havia de ser escoltada”. Les classes més altes deixaven caure el problema sobre les classes inferiors i pensaven que aquestes podrien aguantar eternament, afirma. “I aquests esdeveniments van influir a tot el món, perquè després del que va passar a Rússia els capitalistes d’Europa, Amèrica, es van adonar que calia parar atenció a la classe treballadora. A poc a poc es va reduir la jornada laboral, van augmentar els dies de descans i els drets socials per al treballador”, argumenta. El Partit Comunista de Rússia, avui la principal força política de l’oposició, celebrarà el 7 de novembre manifestacions a tot el país recordant la gran revolució d’octubre.
Per evitar el xoc de posicions enfrontades, el Kremlin i el Govern rus han llançat aquest any missatges de conciliació. “La principal missió del poder és buscar compromisos amplis en qüestions polèmiques, resoldre-les, sense permetre que es converteixin en problemes seriosos”, explicava un dels homes de confiança de Putin, el president de la Duma estatal, Viatxeslav Volodin, en la XXI Assemblea Mundial del Poble Rus, organitzat per l’Església ortodoxa i un dels fòrums on s’ha parlat de la revolució russa.
Però els esforços del Kremlin per presentar el 4 de novembre com a veritable dia de la Unitat xoca amb les organitzacions ultranacionalistes i xenòfobes que cada any intenten monopolitzar la festa amb l’anomenada marxa russa. Ahir van reunir centenars dels seus seguidors al barri moscovita de Liublinó. La policia va detenir unes 30 persones abans que els organitzadors suspenguessin el míting perquè les forces de l’ordre els van retirar cartells i pancartes. Fa dies que l’FSB investiga aquestes organitzacions. La vigília va detenir membres d’un grup anomenat Artpodgotovka, acusat de preparar atemptats en
>>
edificis públics. Dos moviments més, Nova Oposició i el Partit dels Nacionalistes, van denunciar escorcolls de les seves oficines.
Analistes i observadors assenyalen que el Kremlin no ha volgut fomentar grans celebracions sobre la revolució russa a causa de la seva oposició a les revolucions dels últims anys en l’espai exsoviètic. Moscou es va posicionar en contra de les anomenades “revolucions de colors” de Geòrgia (2003), Ucraïna (2004 i 2014) o el Kirguizistan (2005), o de la primavera àrab, argumentant que són un element desestabilitzador. Idealitzar ara la
Tot i que creu que no es pot oblidar la repressió comunista, Putin retreu les crítiques a Stalin
revolució que van encapçalar Trotski, Lenin i Stalin seria caure en la contradicció.
“Ara que Rússia està resolent les grans tasques per aconseguir un desenvolupament intern dinàmic, i que consolida la seva posició a l’arena internacional, cal apel·lar a les lliçons de fa un segle per consolidar la reconciliació social”, va dir per la seva banda el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, en una conferència anomenada Centenari de la revolució russa: la unió pel futur, aquesta setmana.
L’objectiu del Kremlin, va recordar Putin el 30 d’octubre durant una reunió del Consell de Drets Humans adjunt a la presidència russa, és enfortir la unitat del país. “Aquest centenari s’ha de convertir en un símbol de la superació de la divisió social” que es va produir fa cent anys, va assegurar.
Aquell mateix dia 30 Putin va inaugurar un monument dedicat a les víctimes de la repressió política durant l’era soviètica, anomenat Mur del dolor. I va assenyalar que aquells anys de patiment provocat per les mans de l’Estat “mai s’han d’apartar de la memòria nacional”.
“Nosaltres i els nostres successors hem de recordar la tragèdia de les repressions i les seves causes. Però això no significa que hàgim de demanar la revenja. Ningú no pot empènyer la societat cap a la perillosa línia de la confrontació”, va dir en una cerimònia en la qual també el va acompanyar el patriarca Kiril.
Sorprèn que el Kremlin hagi adoptat una posició crítica cap a l’època soviètica, sobretot perquè una de les crítiques contra les autoritats russes per part de l’oposició liberal és haver intentat rehabilitar la figura de Stalin. De fet, el passat 15 de juny el mateix Putin va criticar l’“excessiva demonització” de Stalin per utilitzar-se, segons ell, com “un mitjà per atacar l’URSS i Rússia”.
Un grup de dissidents de l’era soviètica i activistes de drets humans van criticar el memorial inaugurat per Putin. Van assegurar que es tracta d’una acte d’“hipocresia” d’un govern que dècades després del final de l’URSS fa el que van demanar les seves pròpies repressions polítiques.
“Els actuals presoners polítics a Rússia es mereixen la nostra atenció i ajuda tant com les víctimes del règim soviètic mereixen commemoració i respecte”, van assenyalar en un comunicat firmat per gairebé 40 persones.
Exdissidents soviètics i activistes critiquen el Kremlin per “la seva pròpia repressió”
Un dia abans d’aquest acte, centenars de persones es van reunir a prop de les antigues casernes del KGB, a la cèntrica plaça de la Lubianka de Moscou, amb l’objectiu de retre homenatge als milers d’homes i dones executades durant els anys del gran terror orquestrat per Stalin. En la cerimònia, organitzada des del 2006 per la veterana organització de drets humans Memorial, es van llegir en alt el nom, ocupació i data d’execució d’uns 30.000 moscovites, només una petita part del milió calculat que van ser eliminats pel poder soviètic entre el 1937 i el 1938.
Aquest no és l’únic motiu d’enfrontament. El centenari de la revolució ha tornat a posar sobre la taula un tema que el Kremlin no vol ni veure: què fer amb el cos de Lenin, momificat i conservat al mausoleu de la plaça Roja?
Ksenia Sobtxak, una celebritat i presentadora de televisió que el mes passat va anunciar la intenció de presentar-se a les eleccions presidencials el 2018, va ser la primera en proposar que es desmantelli el monument i enterrar el líder de la revolució. Això li va valer les crítiques del líder del Partit Comunista de Rússia, Guennadi Ziugànov, que va qualificar la proposta de “vergonyosa i cruel”. Segons el veterà polític, plantejar això en vigílies del centenari és una provocació. “És una tragèdia quan apareixen Ksenia i altres que no respecten la voluntat d’un gran país”, va dir.
“Lenin va deixar una empremta indeleble no només a Rússia, sinó a tot el món, perquè va tenir un gran paper en la defensa social, en la defensa de la justícia. Per això la gent en té una opinió positiva”, explica a aquest diari el diputat Oleg Lébedev. “El mausoleu és part d’un monument memorial, igual que n’hi ha en altres països. Al costat s’enterra els nostres astronautes, els nostres herois. Proposar de treure’l és només un intent de provocar els adversaris del Partit Comunista i un intent de distreure l’atenció de problemes socials més importants”.
Però a la idea de Sobtxak s’hi va unir també una altra candidata a les presidencials, la periodista Iekaterina Gordon. I aquesta setmana han opinat en el mateix sentit el president de Txetxènia, Ramzan Kadírov, i la influent exfiscal de Crimea i avui diputada Natalia Poklónskaia.
Després d’un primer enrenou, el Kremlin ha solucionat la polèmica com en els últims anys: amb la llei del desentès. El portaveu, Peskov, ha dit que aquest tema no ha cridat l’atenció de la presidència russa. Valentina Matvienko, presidenta del Senat i considerada pròxima a Putin, ha apuntat que és possible celebrar un referèndum sobre l’enterrament de Lenin, però que això serà en el futur. Quan? Ni tan sols això no es planteja.