ERC guanyaria el 21-D sense assegurar la majoria absoluta independentista

Els partits sobiranistes sumarien entre 66 i 69 diputats i el 46% del vot Ciutadans, PSC i PP pujarien, mentre que caurien PDECat, CUP i CatComú Rebuig majoritari del 155, de la DUI i de l’empresonament dels exconsellers El 70% creu que l’actuació judi

Tot està més obert que mai davant la cita electoral del pròxim 21 de desembre. El sondeig de GAD3 per a

La Vanguardia, realitzat entre els dies 30 d’octubre i 3 de novembre (i, per tant, ja sota l’impacte parcial de l’empresonament de vuit membres del Govern cessat) dibuixa un escenari de participació rècord (superior al 80%) i en el qual la suma d’escons d’ERC, PDECat i la CUP podria quedar-se en 66 diputats de la Cambra catalana. És a dir, per sota de la majoria absoluta, xifrada en 68 escons.

Això sí, els comicis tindrien un clar guanyador, Esquerra, amb més del 29% de les paperetes, tot i que seguida de Ciutadans, que fregaria el 21%, gairebé tres punts més que fa dos anys. Aquestes estimacions de vot suposarien uns 45 diputats per a ERC i fins a 28 per a Cs. El tercer lloc seria per al PSC, que incrementaria el seu vot en gairebé dos punts i podria obtenir fins a 20 escons (quatre més que el 2015).

La quarta posició l’ocuparia el PDECat, que obtindria poc més del 10% dels sufragis, una caiguda abismal si es compara amb el seu resultat en els últims comicis autonòmics a què es va presentar com a oferta diferenciada (tot i que llavors en coalició amb Unió), les autonòmiques del 2012. Si llavors va obtenir gairebé el 31% de les paperetes i 50 escons, ara obtindria un terç d’aquell capital electoral i entre 14 i 15 diputats (és a dir, 36 menys).

La principal conseqüència d’aquesta caiguda i del paral·lel retrocés de la CUP (que podria perdre gairebé dos punts en quota electoral i fins a tres escons), és que l’actual majoria sobiranista de 72 diputats al Parlament que formen Junts pel Sí i els anticapitalistes es veuria reduïda ara a una forquilla d’entre 69 i 66 escons. ERC i PDECat sumarien una dècima més (39,7%) que JxSí el 2015, però el conjunt dels partits independentistes reuniria ara el 46% dels sufragis –1,8 punts menys que fa dos anys–, davant el 43,9% de Cs, PSC i PP, que sumarien cinc punts més.

Aquest panorama electoralment convuls es completa amb una evolució a la baixa dels comuns, ja que la formació hereva de Catalunya Sí que es Pot (CatComú) podria perdre fins a dos escons dels onze que va aconseguir fa dos anys. Al seu torn, el PP repetiria lleument a l’alça el seu resultat del 2015 i podria guanyar o perdre un diputat dels onze que va obtenir llavors.

Aquell desenllaç s’inscriu en una participació que, com ja s’ha assenyalat, seria rècord: del 81%. I aquest increment de la mobilització podria explicar l’avenç de Cs i PSC, a més dels transvasaments de vot. En aquest àmbit, els més perjudicats serien la CUP –que transferiria un 20% dels seus votants a ERC–, i Catalunya en Comú, que cediria un 25% dels seus sufragis a Esquerra o el PSC.

La forquilla d’escons d’ERC, PDECat i la CUP oscil·la entre 69 i 66, sense assegurar els 68

El sobiranisme reuniria un 46% dels vots, 1,8 punts menys, i Cs, PP i PSC, el 44%, cinc més

La gran pregunta que, no obstant això, continua pendent a l’hora de dibuixar l’horitzó electoral afecta els dos principals partits del bloc sobiranista: el PDECat i Esquerra, que es van presentar el 2015 dins de la coalició Junts pel Sí. Tornaran a ferho ara? Tenen fins dimarts per decidir-ho, però els seus respectius seguidors es mostren avui molt més dividits en aquest sentit que fa una mica més de dos anys. L’únic que suscita unanimitat és la conveniència de presentar-se, més enllà que entre un 22% i un 29% dels consultats prefereixin que els sobiranistes no es presentin a la cita del 21-D. Tot i això, entre els respectius votants, més del 90% dels d’ERC i el PDECat (i el 80% dels de la CUP) consideren que aquests partits s’hi han de presentar. De fet, si la CUP no s’hi presentés, un 60% dels seus votants donarien suport a ERC i un 18% al PDECat.

La pregunta clau, per tant, gira al voltant de si el PDECat i Esquerra s’han de presentar junts. I el 50% dels qui creuen que sí que s’han de presentar als comicis opina que ho haurien de fer per separat, i menys d’un 29%, junts. Ara bé, l’opinió que més compta és la dels respectius votants, i aquí és on apareix una visible divisió. El 50% dels qui preveuen votar ERC creu que aquesta formació s’hauria de presentar amb el PDECat. Però un 43% prefereixen que ho faci per separat. Entre els votants del PDECat, el suport a una llista unitària frega el 60%, tot i que amb un 32% d’opinions favorables a les llistes separades. I, finalment, entre els votants de la CUP són majoria (un 55%) els qui aposten per candidatures separades.

En aquest context, cobra especial rellevància el candidat que finalment presenti el PDECat. Entre l’opinió pública té avantatge Carles Puigdemont (ho prefereixen gairebé el 27% dels consultats), tot i que seguit a menys de deu punts per Santi Vila (17,4% de preferències), mentre que Neus Munté, Josep Rull o Mercè Conesa amb prou feines registren suports. La correlació canvia, no obstant això, quan es pregunta als votants del PDECat. En aquell col·lectiu, un 67% s’inclinen per Puigdemont i només un 10% aposten per Vila, gairebé empatat amb Rull (8). El president cessat també seria el candidat del PDECat preferit pels votants d’Esquerra (64) o la CUP (55%). Finalment, la valoració dels principals líders ha tingut una sensible caiguda des de l’enquesta anterior, el juliol passat. Avui no n’aprova cap.

Els votants d’ERC, el PDECat i la CUP estan dividits sobre si presentar-se junts o no

Gairebé el 27% dels consultats prefereixen Puigdemont, però més del 17% aposten per Vila