Puigdemont demana una llista unitària sobiranista
L’aposta del president cessat per una candidatura unitària incomoda una ERC a l’alça Els republicans condicionen la seva participació a sumar CUP i podemites a la candidatura Rovira es reforça al capdavant mentre el PDECat continua depenent de notícies
El president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, va demanar ahir la constitució d’una llista electoral unitària independentista. Ho va fer des de Bèlgica, on espera la decisió de la justícia belga sobre la petició de la seva detenció dictada per l’Audiència Nacional. ERC no descarta la llista unitària si s’amplia a més partits, com la CUP o part de Podem. La CUP no entrarà en cap coalició perquè el termini de presentació s’acaba dimarts i han ajornat la decisió fins al dia 12.
Carles Puigdemont ha decidit jugar dues partides alhora. I totes farcides d’incògnites. Des de Bèlgica, en ple procés judicial internacional, ha començat a moure fils per guiar el bloc independentista cap a les eleccions del 21-D, però ERC sembla immune, de moment, a l’“efecte Puigdemont”.
Si el president cessat ha fet valer la seva estratègia judicial des de Brussel·les, els republicans no es volen sotmetre ara a la seva estratègia política. Enquestes com la de La Vanguardia avalen les perspectives d’ERC de convertir-se en el partit central a Catalunya i evidenciar que el canvi, més enllà de la declaració de la República, també ha arribat a la Generalitat. Dimarts es compleix el termini per registrar coalicions electorals i la tensió creix.
La roda judicial belga. El president cessat ja es troba dins de la roda se la justícia belga. La Fiscalia federal treballa en les ordres de detenció i lliurament remesos per l’Audiència Nacional i es remetran en les pròximes hores al jutge. Allà, Puigdemont garanteix tota la seva col·laboració. Vol plantar cara no només qüestionant la independència de la justícia espanyola, sinó també qüestionant els delictes pels quals pot acabar sent lliurat a la jutgessa Carmen Lamela. Limitar les acusacions de rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència i prevaricació seria un èxit subsidiari davant la situació dels consellers empresonats.
“Unir els demòcrates”. L’altre terreny en el qual Puigdemont es mou amb agilitat en les últimes hores és en el de la política interna. Des de Brussel·les i a cop de tuit, ha agitat les estratègies del seu partit, d’ERC, de la CUP i fins de Catalunya en Comú. El president cessat havia descartat sempre presentar-se novament com a candidat a unes eleccions, fins fa uns dies, amb un escenari de detencions sobre la taula rebutjava aquesta possibilitat davant alts càrrecs del seu partit. No obstant això, divendres va fer un pas endavant i es va oferir per ser candidat des de Bèlgica. Ahir va avançar en l’estratègia tuitaire: “és el moment que tots els demòcrates s’uneixin. Per Catalunya, per la llibertat dels presos polítics i per la República”. Enllaçava amb un manifest en defensa d’una llista unitària que en poques hores superava les 60.000 firmes.
Feia dies que es gestava el manifest impulsat des de sectors afins al PDECat. Planteja la cita del 21 de desembre com una tria entre “la democràcia i la imposició”, entre “sobiranistes i destructors de l’autogovern”, i defensa una llista “unitària i transversal” que tingui com a objecte “la fi de l’ocupació, la llibertat dels presos i la república”. Entre els denominats “primers signants” apareixen molts càrrecs i diputats de les files del partit de Puigdemont, fins al punt que el llançament del manifest va planar sobre l’última reunió de l’executiva del PDECat celebrada divendres al Parlament.
El gir del PDECat. L’empresonament dels consellers ha suposat un gir en l’estratègia del partit. La direcció defensava fa una setmana la necessitat de presentar-se a les eleccions amb les sigles del PDECat i només Josep Rull, Lluís Corominas i Francesc Homs van apostar per la llista única. Després s’hi va sumar públicament Miquel Buch. No obstant això, no es va tancar cap porta. El partit comptava amb un pòquer de candidats, amb Santi Vila llançat, però a la formació es descarta que l’exconseller, després de la declaració a l’Audiència Nacional rebutjant la DUI, aspiri ara a lluitar en unes primàries. En la reunió de divendres, almenys dues persones van demanar sense èxit que se l’expulsés del partit.
Els contactes del PDECat amb Puigdemont són precaris, però la direcció els aprofita. Divendres al matí n’hi va haver. Amb la imatge dels consellers empresonats encara a la retina, la direcció es va replantejar la proposta electoral. Es va posar sobre la taula un pla de llista unitària “d’ampli espectre” que a la tarda va avalar el mateix president cessat en una entrevista a la televisió belga. Puigdemont es va oferir com a candidat i el partit entén que si està disposat a liderar una llista també ho faria en el cas que no sigui unitària i es vagi al 21-D amb les sigles del PDECat. La nova estratègia de la formació ahir va fer un pas més amb la crida de Puigdemont a forjar una llista unilistes tària que topa de ple amb les aspiracions del partit d’Oriol Junqueras.
Rebuig a un ‘Junts pel Sí bis’. El líder d’ERC va deixar clar que el seu partit no havia de tornar a caure en el debat del 2015 entorn de la candidatura de Junts pel Sí i va defensar en un article, mentre s’instal·lava a la presó d’Estremera, que els partits independentistes haurien de presentar llistes separades sota un paraigua programàtic comú. “Tampoc el bloc del 155 no va junt”, subratllen fonts d’ERC. La tesi dels republicans és que un Junts pel Sí bis s’ha quedat petit davant una situació d’excepcionalitat, però tampoc no ho consideren l’eina adequada per superar el llindar del 50% dels vots independentistes. “En política dos més dos no sumen quatre”, sentencien. Del que es tracta, sostenen, és de “passar el rasclet”, atreure podemites com Albano-Dante Fachín, socia- i a tothom que s’indigni amb l’empresonament del Govern.
Rovira presidenta? Segons el parer d’ERC, una llista amb el PDECat no interpel·la ni la CUP ni els comuns i suposa mantenir com a referència de la institució l’antiga Convergència. Aquí és on rau el principal argument per rebutjar la llista unitària. Ningú no qüestiona que els empresonats han de tenir un paper en les candidatures del 21-D –Junqueras i els consellers d’ERC hi seran i s’hi vol sumar els Jordis– però també van més enllà de la fase de reivindicació electoral. I a ERC es considera que la pressió judicial no pot bloquejar l’actuació política d’un nou mandat independentista al Parlament.
Junqueras va ungir Marta Rovira com “el futur” del seu partit, però i el PDECat? L’oferta de Puigdemont de ser candidat només soluciona el debat a curt termini. Si la majoria independentista s’imposa, “algú haurà de fer la feina” si els actuals líders continuen a la presó, afirmen a ERC.
L’alternativa dels comuns. I amb la vista posada més enllà del 21-D, a ERC també volen comptar amb Catalunya en Comú com a alternativa per formar majories. La confluència d’esquerres liderada per Xavier Domènech va ser la primera a llançar la proposta d’un front comú amb l’amnistia i l’aixecament del 155 com a eixos, però no està disposada a anar més enllà. La formació desplega un discurs sobre “àmplies aliances” en un intent d’evitar subordinar-se als independentistes però són conscients que l’impacte “emocional” dels empresonaments empeny totes les formacions a posicions de “resistència”. Ja les pateix Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona.
El calendari propi de la CUP. Isi l’encaix no era complex, ahir la CUP va decidir obrir un procés assembleari que culminarà el dia 12. Cinc dies després de tancar-se el termini per inscriure aliances electorals. Registrar una marca blanca obligaria la resta a sotmetre’s a la seva proposta.