Sense apujar nota

LES agències de ràting, que s’ocupen de qualificar la credibilitat (en realitat el que valoren són els riscos) dels països, consideren que no ha arribat el moment d’apujar la nota d’Espanya, per la tensió que es viu a Catalunya, que amenaça de causar seriosos perjudicis econòmics no només als catalans, sinó també a la resta d’espanyols. Aquestes agències creuen en els seus esborranys interns que la solució passa per canviar la Constitució i resoldre el finançament. La independència no la computen com a possibilitat real.

Els mercats entenen poc de sentiments i menys encara d’emocions. I la política la llegeixen en clau econòmica, el que sempre permet una anàlisi més freda de les coses que passen al planeta. Quan el Govern espanyol pensava que havia arribat el moment d’escalar en el ràting, després d’haver millorat les xifres macroeconòmiques, el cas català posa el fre a les seves expectatives. L’única cosa positiva d’aquesta reconsideració de les agències és que pot contribuir a la implicació de l’Executiu per trobar una solució al que amenaça de ser una tempesta perfecta de la política i de l’economia.

És cert, com va escriure Alfredo Pastor (La hora del erizo) que els periodistes i els economistes som comparses, gairebé sempre involuntaris, del joc dels mercats, els uns amb el que escrivim i els altres amb el que calculen; però no ho són menys els polítics perquè amb el que diem els uns i els altres solen treure conclusions equivocades. Pastor conclou advertint que els mercats no ho saben tot, però sí que saben aprofitar les oportunitats. D’acord amb l’enquesta que publiquem avui, no sembla que s’hagin de produir grans canvis en el panorama electoral català, amb la qual cosa podem encallar definitivament contra les roques amb què hem topat. Catalunya no pot continuar encallada i Espanya ha de contribuir al desencallament, encara que només sigui pel que suposaria d’oportunitats.