“Lenin va saber prendre molt bé el pols al seu temps”
Els bolxevics, tot i els seus missatges demagogs, van ser els únics que el 1917 es van voler fer càrrec d’un poder que estava “fet miques”, explica l’historiador rus Serguei Mironenko, cap científic de l’Arxiu Estatal de Rússia. La població russa volia millores socials i rebutjava la guerra. Al contrari que el govern provisional de Kérenski, feble i tímid, Vladímir Lenin era un veritable líder polític, amb les idees i els objectius molt clars, que va entendre el temps que li va tocar viure i va saber treure partit de la realitat.
L’any 1917 no va ser l’únic any revolucionari d’aquella època. Rússia vivia una crisi que s’arrossegava des de la revolució del 1905?
La crisi va ser llarga. La revolució del 1905, que es va prolongar fins al 1907, i les insurreccions camperoles que es van estendre per tot el país van ser resultat d’haver mantingut sense resoldre la qüestió camperola. La majoria de la població de Rússia, un 80-90%, vivia al camp. Piotr Stolipin (primer ministre i ministre de l’Interior entre 1906 i 1911) va estar, per una banda, sufocant aquests incendis, saquejos, assassinats de terratinents, i per l’altra, donant als camperols el que volien: terra, propietats.
Sabia que hi havia un problema.
És conegut que la base de qualsevol Estat és la classe mitjana i Stolipin intentava crear una base de propietaris que s’ocupessin de l’agricultura i es convertissin en suport de l’Estat i del poder. Segons la historiografia soviètica, la causa de la revolució del 1917 va ser l’augment de les necessitats i l’empobriment de la massa treballadora. Però la història és una ciència, i aquesta evoluciona. Estudis dels últims anys han assenyalat un paper destacat a la reforma del 1861. Amb l’alliberament dels serfs, Rússia va rebre un fort estímul econòmic. La millora de les condicions de vida també va ser un estímul per a la revolució, ja que el poble es va adonar que podia viure millor, però, alhora, que el Govern no s’afanyava per aconseguir-ho.
Els bolxevics no van protagonitzar ni la revolució de febrer ni l’expulsió del tsar Nicolau II. De fet, Lenin va tornar a Rússia a l’abril. La idea de prendre el poder es va anar creant aquell any?
Aquell any es va anar creant la sensació global que el poder “estava fet miques” i ningú no volia agafar-lo, i els bolxevics ho van fer. Una explicació, evidentment, és la debilitat del govern provisional d’Aleksandr Kérenseki. Els bolxevics, com a homes sense moral, eren demagogs i de seguida van llançar consignes com ara el final de la guerra, baioneta a terra, la terra per als camperols, les fàbriques per als treballadors, que en realitat no interessaven a ningú... De fet, després de cert temps, es crearien els kolkhoz estalinistes i prendrien tota la terra als camperols.
Què va canviar?
El govern provisional va cometre un gran error polític. La seva missió era preparar l’Assemblea Constituent i les eleccions, però en lloc de satisfer les demandes dels camperols de rebre terres i propietats, deia que tot es resoldria després de formar-se l’Assemblea.
La gent no volia esperar.
L’estiu del 1917 els aliats de Rússia, entre ells França, van demanar ajuda. Però de seguida va quedar clar que ningú no volia donar la vida per aquell govern provisional, i l’Exèrcit va deixar d’existir, van començar les desercions massives. El “Prikaz número 1”, que va enderrocar l’exèrcit, deia que en cada companyia, en cada batalló, es creaven comitès de soldats i que aquests obeirien ordres no dels oficials, sinó del comitè. Després d’això, la gent va deixar de combatre. Els soldats alemanys van fer el mateix, així que fumaven junts, bevien junts i la consigna era deixar de lluitar. El govern provisional, per contra, continuava amb el seu “Endavant! A l’atac!” Va cometre un error rere l’altre. Em sembla que això explica, en gran manera, que poc desenvolupada estava la vida política a Rússia .
Els bolxevics ho van aprofitar.
Ho van intentar primer al juliol del 1917, durant una manifestació. Però no ho van aconseguir. Sí que ho van fer a l’octubre. Tot va passar com ells volien. Fins i tot Lenin deia que era un miracle que prenguessin el poder.
No s’ho creia.
A començaments de febrer era a Suïssa en un congrés socialdemòcrata i deia als més joves que ells serien els que veurien la revolució, no els més veterans com ell. No va ser un polític clarivident. Però quan va tornar a Rússia com a líder dels bolxevics la situació era molt interessant, ja que el govern provisional estava atrapat pel Soviet de Petrograd, que dirigia Trotski.
Trotski va ser l’organitzador de la revolució d’octubre.
Però Lenin era un polític amb les idees clares. Quan va començar la reunió del Soviet de Petrograd en què va intervenir Trotski, va aparèixer Lenin. I Trotski va dir: “Ha arribat el nostre veritable líder Vladímir Ilitx, a qui cedeixo el lloc a la tribuna”. Va ser quan Lenin va dir la seva famosa frase: “La revolució proletària-camperola de la qual tant hem parlat s’ha acomplert”. Trotski comprenia que Lenin era el veritable líder de la revolució. Es poden dir moltes coses dolentes sobre Lenin, però era un polític amb les idees clares, amb un programa molt pragmàtic, admetem que amb un caràcter demagog, però que va saber prendre molt bé el pols al seu temps.