Veneçuela segueix alliberant opositors mentre Maduro consolida el poder
El Govern veneçolà prossegueix amb l’alliberament de presos polítics. Divendres a darrera hora va ser el torn de dos prominents líders de l’oposició, Yon Goicoechea i Delson Guarate, retinguts en un penal de Caracas durant més d’un any sense judici. La seva llibertat, tot i això, com en la majoria dels altres excarcerats, és limitada tant en la seva capacitat de moviment com en la de poder expresses opinions polítiques.
Des que el règim de Nicolás Maduro va consolidar el seu poder a partir de les eleccions a l’Assemblea Constituent el mes de juliol passat, ha estat alliberant una mitjana de quinze presos polítics per setmana, segons l’organització Foro Penal. D’aquesta manera Veneçuela intenta alleujar la pressió internacional que ha patit durant els mesos de protestes al carrer contra el chavisme, manifestacions que van ser brutalment reprimides i que van causar 120 morts.
Alfredo Romero, director de Foro Penal, ha assenyalat a l’agència AP que quan Maduro va arribar al poder el 2013 hi havia un centenar de presos polítics a Veneçuela i que al juliol van arribar a ser 676. Malgrat els recents alliberaments, encara n’hi ha 360 entre reixes.
Veneçuela nega que tingui presos de consciència i acusa els opositors empresonats de treballar amb els Estats Units per voler posar fi al chavisme. Maduro presenta l’alliberament de presos com un gest per afavorir el diàleg amb l’oposició, però en el marc de l’Assemblea Constituent, que està formada només per diputats chavistes perquè l’oposició va boicotejar les eleccions. L’estiu passat, per la pressió de l’oposició que controla l’Assemblea Nacional, el president veneçolà va decidir treure-li els poders i convocar un parlament paral·lel –l’Assemblea Constituent– per redactar una nova Carta Magna.
Goicoechea, de 32 anys, va ser un líder estudiantil que va treballar en l’organització d’un referèndum de reprovació a Maduro. Va ser detingut i després acusat de portar explosius al seu vehicle. Sent a la presó va rebre la nacionalitat espanyola. Els expresidents del Govern Aznar i González van participar en la seva defensa. El jutge va decretar la seva llibertat gairebé immediatament –fa més d’un any– però la policia política s’hi ha oposat fins ara, un retard que l’oposició posa com a exemple de la deriva autoritària del règim chavista. “Només volem el que molta gent a mig món dona per fet: eleccions lliures, bona governança, llibertat d’expressió, independència judicial, seguretat personal i certa llibertat econòmica”, va escriure a The New York Times.