El vot a Sicília examina els partits italians
El centredreta i els ‘grillini’, frec a frec en els sondejos
Ja és un tòpic afirmar que els comicis regionals, en molts països, acostumen a servir de baròmetre de cara a la cita electoral a escala nacional. A Sicília, en aquest cas, el lloc comú sí que pot estar bastant justificat perquè es presenten diverses circumstàncies, com la proximitat de pocs mesos de les eleccions generals i una situació molt particular de les forces polítiques en joc i dels seus respectius lideratges.
El centredreta i el Moviment 5 Estrelles (M5E) es disputen la victòria, segons els sondejos, tot i que els conservadors semblen partir, a priori, amb un lleuger avantatge. El Partit Demòcrata (PD, centreesquerra), de Matteo Renzi, patirà, llevat que no hi hagi una sorpresa, un seriós revés. El PD paga el preu dels últims cinc anys. Un dels seus, Rosario Crocetta, ha presidit la regió meridional, però la seva gestió és considerada un fracàs sense pal·liatius. El partit no li va permetre presentarse a la reelecció.
El candidat del centredreta és Nello Musumeci, de 62 anys, un nom provinent del postfeixista Moviment Social Italià (MSI), una força política en la qual es van formar no pocs líders conservadors d’avui. Musumeci va ser europarlamentari i, durant pocs mesos, sotssecretari de Treball en l’últim govern de Silvio Berlusconi. Avui Musumeci està al capdavant d’una llista cívica de nom curiós, Diventerà Bellissima (es convertirà en bellíssima), a la qual donen suport Forza Italia, Germans d’Itàlia i la Lliga Nord, a més d’altres grups menors.
L’M5E ha apostat a fons per Sicília. Fa cinc anys, abans de les últimes eleccions regionals, Beppe Grillo, va creuar nedant l’estret de Messina per cridar l’atenció. No va conquerir el poder però sí que va obtenir un excel·lent resultat que va catapultar el moviment en els comicis del febrer del 2013, provocant un sisme polític a Itàlia. Ara pretenen tornar a donar la campanada i que els serveixi de trampolí per guanyar a escala nacional. Presenten Giancarlo Cancellieri, el mateix candidat que el 2012, un aparellador bregat com a diputat a Palerm però que encarna l’ideal de l’M5E de convertir en polític el ciutadà corrent sorgit del no-res.
El centredreta és optimista. Un triomf a Sicília suposaria una altra empenta després de la victòria que ja van suposar els referèndums al Vèneto i la Llombardia del 22 d’octubre per demanar més autonomia. Per al PD, per contra, un ensorrament plantejaria fins i tot el qüestionament de la línia política actual i generaria dubtes sobre si Renzi és el candidat ideal per optar a primer ministre en les generals.
En un comentari publicat en portada, el diari La Stampa, que observa la realitat siciliana des de la llunyania de Torí, constatava que l’illa del sud sí que serà aquesta vegada un “mirall d’Itàlia”. Segons el diari, una eventual victòria dels grillini tindria conseqüències molt rellevants, més enllà d’Itàlia, perquè “trencaria la xarxa de seguretat que fins ara ha impedit als principals països europeus d’acabar en mans dels populistes”. És per això que, segons el rotatiu, “s’està creant una angoixa similar a la viscuda aquest any durant la vigília de les votacions a França, Holanda, Alemanya i Àustria, per no parlar de l’embolic de Catalunya”.
‘La Stampa’ té por que el triomf de Grillo trenqui la cadena de derrotes dels populistes a Europa