“Que l’amor venci l’odi”
Emotiva carta dels amics argentins supervivents de l’atemptat de dimarts a Nova York
Ies va fer el silenci.
“Si hi ha un lloc on no volíem ser és en aquest lloc, si hi ha un text que no hauríem volgut escriure és aquest. Però som aquí, plens de dolor. Costa, no hi ha manera d’entendre que s’arrabassin vides així. Que un somni es transformi en el pitjor malson”.
Havia pres la paraula, aquest divendres passat, al consolat de l’Argentina a Nova York, Guillermo Banchini, l’únic dels deu amics del país sud-americà que viu a la Gran Poma i que no va participar en el passeig amb bicicleta que va posar fi a la vida de cinc d’ella. Al seu costat, en la primera compareixença conjunta, hi havia Iván Brajkovic, Pablo Trevisán i Ariel Benvenuto. A l’hospital encara hi havia Martin Marro, també víctima de l’atemptat de dimarts a Manhattan.
Tots deu es van citar a Nova York per celebrar els 30 anys de la seva graduació com a batxillers (1987). “És veritat que ens encoratjava un fort sentiment, un sentit de fraternitat. És un tret de la cultura argentina, amistats fortes, duradores, tolerants i solidàries”, va assenyalar Banchini, elegit com a portaveu per llegir la carta, sense preguntes que es poguessin endinsar més en la tragèdia.
“Vam arribar aquí empesos per un sentiment que s’havia forjat durant la nostra primera joventut i que sempre ens ha acompanyat... Plorarem sempre pels nostres amics. Va ser l’amor el que ens va portar aquí i aquell amor ens continuarà unint, a nosaltres, a les nostres famílies”.
No se sentia res més a l’auditori. Ulls brillants, emoció. “El nostre meravellós cercle d’amor i amistat que durant dècades hem conreat ha estat ferit”. Llavors es va plantejar: “En què s’ha transformat el món? Com pot algú pensar, planejar i executar un acte semblant. No ens ho podem creure, i si alguna cosa no volem és que hi hagi més mort. Tant de bo es faci justícia, tant de bo no es torni a repetir, ni aquí ni en cap lloc del món”.
Sayfullo Saipov i la seva bogeria fonamentalista van posar fi al seu homenatge a l’amistat. Els investigadors encara mantenen que Saipov, ferit mentre fugia cridant “Al·là és el més gran”, va actuar en solitari, tot i que s’ha interrogat un dels seus compatriotes uzbeks en condició de testimoni.
També indaguen possibles connexions internacionals i proven d’esbrinar la identitat de dos “col·legues” amb qui es veia a Paterson (Nova Jersey), ciutat on vivia des de fa uns mesos amb la seva esposa i tres fills.
La mesquita Omar, a la qual acudia Saipov, va denunciar intimidacions amb insults i proclames de “torneu al vostre país”. L’FBI ha obert indagacions per “múltiples amenaces” a la comunitat musulmana de Nova Jersey, concentrada a Paterson.
Igual però molt diferent. Aquest diumenge, com tenien previst, els supervivents argentins tornaran a casa mentre Nova York celebra la seva marató amb un reforç de seguretat. Als novaiorquesos no els atemoreix.
“Haurem de viure amb aquest dolor a sobre, però continuem convençuts que la manera d’habitar aquest món és la que vam aprendre des de petits, a casa, a l’escola, que és la que ens va portar a aquesta ciutat per celebrar la nostra amistat de més de trenta anys”, va insistir Banchini. I abans de l’abraçada entre ells, va suplicar: “En nom d’aquests sentiments, que són també valors i una forma de vida, volem fer un prec, que l’amor venci l’odi, que la vida s’imposi sobre la mort”.