Hariri tem per la seva vida i deixa el poder al Líban
El primer ministre libanès acusa Hizbul·lah, aliat de l’Iran
El primer ministre libanès, Saad Hariri, va dimitir ahir per sorpresa en un discurs televisat des de l’Aràbia Saudita. Hariri va denunciar que es preparava un atemptat contra la seva vida i va acusar l’Iran d’ingerència i d’utilitzar els seus aliats al Líban, el grup xiïta Hizbul·lah, per desestabilitzar la regió.
Hariri, que ocupava el càrrec des del desembre passat, va assegurar que el Líban viu un clima “similar” al del 2005, en els dies previs a l’assassinat del seu pare, el llavors primer ministre Rafiq al-Hariri, que va morir en un atemptat pel qual estan sent jutjats cinc membres de Hizbul·lah. “Sé que s’està confabulant en secret contra la meva vida”, va dir Hariri al discurs, que va emetre la cadena Al-Arabiya, sense aclarir qui hi ha darrere de la suposada conspiració.
La televisió saudita ja va anunciar que les forces de seguretat libaneses van frustrar fa uns dies un atemptat contra Hariri a Beirut i va revelar, sense identificar les seves fonts, que els autors del complot van desconnectar les càmeres de les torres de vigilància que hi havia a la ruta per on havia de passar la comitiva oficial.
En el seu missatge de renúncia, Hariri va ser molt crític amb Hizbul·lah, formació a la qual va acusar de fer-se valer de les armes per imposar la seva política al Líban i a Síria, on el grup xiïta dona suport militarment al president Baixar al-Assad.
La seva dimissió obre un interrogant sobre la continuïtat de la coalició de govern, formada per partits de tot arc parlamentari, des de grups antisirians, com el moviment 14 de març que lidera Hariri, fins al mateix Hizbul·lah.
La formació d’aquell gabinet d’unitat va ser fruit d’un acord que va servir per posar fi a dos anys de buit en la direcció de l’Estat i que va conduir el cristià Michel Aun a la presidència el novembre del 2016. Ahir Aun va dir que esperaria fins a la tornada de Hariri per pronunciar-se sobre el seu anunci, tot i que per les paraules de Hariri es dedueixi que de moment vol refugiar-se a l’Aràbia Saudita.
Hariri també va criticar amb duresa l’Iran per la seva “ingerència” en la política libanesa –on apadrina Hizbul·lah–, i en general a tota la regió. També el va acusar d’intentar forjar un Estat dins de l’Estat libanès. Des de Teheran, a través del Ministeri d’Afers Exteriors, es van negar aquestes “acusacions absurdes i sense fonament”, que consideren part d’un pla “per crear tensions”. Segons el comunicat de Teheran, es tracta d’una continuació de la trama orquestrada pels Estats Units, Israel i els països àrabs contra l’Iran.
La renúncia de Hariri va causar estupor al Líban i va generar crítiques des dels sectors polítics favorables a Síria i l’Iran a què s’oposa el primer ministre dimissionari. El titular libanès de Justícia, Salim Jreissati, correligionari d’Aun i aliat d’Hizbul·lah, va afirmar que la dimissió de Hariri és “sospitosa i confusa pel lloc on va ser anunciada, el mitjà utilitzat i el contingut del seu discurs”, va assenyalar.
El diputat independent Butros Harb va dir que “la dimissió és molt perillosa i pot portar a una crisi política molt gran”.
El líder drus Walid Jumblatt, cap del Partit Socialista Progressista, va afirmar que el Líban “és massa petit i feble per suportar aquesta dimissió, que conduirà a una crisi política i econòmica”.
El país entreveu una nova crisi política mentre el mandatari es refugia a l’Aràbia Saudita