Un milió d’indecisos
Un de cada cinc entrevistats per GAD3 encara no ha decidit el seu vot de cara a les eleccions al Parlament del 21 de desembre. No és una proporció elevada quan falten encara 45 dies per a la cita amb les urnes i encara es desconeixen les formacions que es presentaran, els seus candidats, les possibles coalicions, els eixos programàtics... Més encara en un context de màxima tensió econòmica, social, judicial i institucional plena de sobresalts inesperats en tots els ordres. Durant els cinc dies del treball de camp del baròmetre es van produir les declaracions de l’expresident Puigdemont des de Brussel·les i les detencions dels consellers. La indecisió és lleugerament més gran entre els que van votar el 2015 Junts pel Sí i la CUP que entre els que van votar la resta de formacions, però la diferència no és determinant per provocar un canvi en la distribució d’escons per blocs. Tampoc no és determinant el canvi de vot, ja que molts d’aquells canvis –més de vuitcents mil electors votarien ara una formació diferent– es compensen entre si o es produeixen dins dels dos blocs configurats pel procés: el dels partidaris de la independència de Catalunya i el dels partidaris de conservar els seus drets com a espanyols.
Aquest dimarts sabrem quines formacions es presenten en coalició electoral. El seu impacte és més polític que de matemàtica electoral, ja que quan el repartiment és de 135 escons en quatre circumscripcions, l’optimització del vot es redueix a un 5% de les dues formacions coalitzades. Mai una coalició no ha aconseguit retenir ni de lluny el 95% dels electors de dos partits coalitzats. Aquest és un dels motius pels quals l’antiga Convergència i ERC es van quedar a sis escons de la majoria absoluta quan històricament l’havien aconseguit per separat.
Catalunya és l’única autonomia sense llei electoral pròpia, perquè ha faltat prou consens per adaptar-la i actualitzar-la, per exemple, al cens actual. El sistema electoral implica que un escó a Barcelona costi més del doble de vots que a Lleida. És un element de correcció molt comú en totes les democràcies per garantir millor els drets dels ciutadans que viuen en zones menys poblades: no hi ha democràcia sense solidaritat. El problema es produeix quan es fa servir aquest sistema electoral com si fos plebiscitari i es confonen les majories parlamentàries amb les electorals. En cas de circumscripció única, on els vots de les quatre províncies comptessin el mateix, la suma d’escons d’ERC, PDECat i la CUP serien, amb les dades del sondeig, de 64, i la suma de Cs, PSC i PP de 60. La formació de Catalunya en Comú n’aconseguiria 11 i tindria la clau del govern.
La indecisió és una mica més notable entre els que van votar el 2015 JxSí i la CUP que entre els que van votar la resta
No descartem, en tot cas, un escenari similar.
Segurament la participació trencarà el rècord històric i superi el 80% del cens de residents: gairebé 4 milions de votants que van votar fa dos anys –una mica més de cent mil ja han mort– es mostren disposats a votar, i se’ls uniran ara tres-cents mil catalans tradicionalment abstencionistes. A la tensió i incertesa pels resultats s’afegeix el fet que se celebrin en ple solstici d’hivern, la qual cosa implica un elevat consum de televisió –i, per tant, de seguiment de la campanya electoral– i en dia feiner, incentivant els comportaments col·lectius. Perquè ens en fem una idea: un suposat partit de nous electors aconseguiria sis de les 135 actes del Parlament. En tot cas, l’increment de la participació no serà determinant en el resultat final, ja que el 2015 ja es van donar cotes històriques de compromís amb les urnes. Del que sí que podem estar segurs és que el 21 de desembre Barcelona serà la ciutat amb més concentració de corresponsals estrangers del planeta: Europa és conscient que el seu futur es juga a les urnes de Catalunya.