Esquerra anirà en solitari si no suma per l’esquerra
Junqueras i Rovira encapçalarien la llista d’ERC
ERC no està disposada a reeditar Junts pel Sí per presentar-se a les eleccions del 21 de desembre, però no tanca la porta a participar en una candidatura unitària com la que ahir va proposar Carles Puigdemont, si aquesta amplia la base i pot tenir entre les seves files la CUP i la part de Podem Catalunya que representa Albano Dante Fachin. Així ho van decidir els quadres del partit durant l’emotiu i intens consell nacional que els republicans van celebrar ahir a Barcelona i en el qual hi va haver un ampli consens perquè el president del partit, Oriol Junqueras, i la resta de consellers empresonats dijous passat, a més dels que es troben a Brussel·les, formin part d’aquesta candidatura unitària. La seva absència es va visualitzar ahir en una sala atapeïda on molts dels assistents van haver de quedar-se drets però van voler retre el seu particular homenatge als absents deixant buides les cadires que els correspondrien, cadascuna amb el seu nom i un llaç groc.
Després d’hores de viu debat, el consell nacional dels republicans va decidir donar marge als dirigents del partit perquè treballin en la possibilitat de consensuar aquesta plataforma àmplia, unitària i transversal que cada vegada sembla més impossible. El termini per formar coalicions acaba el 7 de novembre i, tot i que ara com ara cap dels partits implicats en l’operació no s’ha negat a participar, cap no sembla estar de debò per la feina. Prova d’això és que la CUP ha convocat una assemblea nacional extraordinària per establir la seva posició el 12 de novembre, cinc dies després que hagi expirat el termini per registrar coalicions.
És per això que, a l’espera del posicionament de la resta de partits, els republicans, amb les enquestes a favor, no descarten presentar-se en solitari amb Junqueras i Rovira com a caps de cartell, i només es plantejarien sumar esforços amb Demòcrates, MES i alguns independents que ja s’integraven a JxSí. Ara bé, si es donés aquest últim escenari, en el qual cada partit sortís a defensar el seu territori, fonts republicanes suggereixen que s’intentaria treballar de forma coordinada i no descarten que fins i tot es poguessin incloure punts en comú als diferents programes per mantenir una certa unitat d’acció. Algun d’aquests punts podrien ser, per exemple, exigir l’alliberament dels presos polítics, defensar l’autogovern o rebutjar l’article 155. Una opció amb què Catalunya en Comú i el sector de Podem afí a Albano Dante Fachin, en principi,
podrien estar d’acord.
Així les coses, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va ser rebuda amb una gran ovació quan va arribar acompanyada d’Anna Simó, investigada com a secretària primera de la Mesa del Parlament. Rovira va comparèixer davant el consell nacional –en el torn obert a la premsa, en què no s’admeten preguntes–, per defensar la participació en unes eleccions en què, malgrat considerar que són “il·legítimes”, l’independentisme té “l’obligació de guanyar”. “No permetrem que decideixin per nosaltres. No podem deixar el país en mans d’unes majories polítiques diferents de les que aquí tenen majoria, ni en mans d’unes elits espanyoles que no ens representen”. I va afegir que els esmentats comicis “només poden ser un pas més per consolidar el camí iniciat, per acumular forces i per guanyar més legitimitat”.
Rovira, en un discurs emocionat però ferm –escrit de matinada, segons va explicar–, va denunciar que les eleccions del 21-D no tenen garanties perquè han estat convocades en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i saltant-se l’Estatut, sense un compromís del Govern central ni dels partits unionistes d’acceptar el resultat en cas que guanyin les forces independentistes i en un context amb polítics empresonats.
En aquesta mateixa línia va afirmar que empresonar independentistes “té el mateix efecte que il·legalitzar un programa electoral”, motiu pel qual va demanar a l’Estat que els posi en llibertat perquè els partits independentistes puguin concórrer en igualtat de condicions amb aquells que que no li donen suport. “L’Estat té ara una primera prova; si vol unes eleccions democràtiques i demostrar que realment és democràtic, és necessari que deixi lliures els principals líders d’una de les opcions que se sotmetran a votació”, va insistir.
Rovira va denunciar que els membres del Govern empresonats només són “culpables d’haver exercit la democràcia”, “d’haver complert un programa electoral” i d’“haver complert el mandat de les urnes” després de “posar les necessitats d’avançar i lluitar contra les injustícies per davant de les seves vides personals”. I va afegir que, fins i tot des de la presó, “continuen oferint diàleg”. A l’extrem contrari va criticar amb duresa PP, Cs, PSOE i PSC, de qui va dir que amb les seves últimes actuacions “no respecten les normes de joc democràtiques; les dicten i les imposen per la força”, a més d’afirmar que utilitzen tot el que tenen al seu abast per “imposar les seves idees per la força”.
Mentre això succeïa el president d’ERC i vicepresident cessat de la Generalitat, Oriol Junqueras, en presó preventiva com a investigat per presumpta rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, llançava el missatge següent a través de Twitter: “Si el preu de la llibertat és la presó, no renunciarem mai a la llibertat”. Des de la presó Madrid VII, a Estremera, assegurava estar convençut “que tots els demòcrates lluitarem sense defallir”. Agraïa les mostres d’afecte rebudes i concloïa amb un “Estimeu-vos molt. Seguim”.
Els republicans descarten reeditar JxSí i només s’unirien a MES i Demòcrates
Rovira equipara empresonar polítics a il·legalitzar partits i en demana l’alliberament