El cas Puigdemont
L’expresident pot trobar escletxes en la justícia belga que evitin la seva extradició a Espanya
En les pròximes hores, un jutge belga rebrà el dossier Puigdemont. Un magistrat que representa “la veritable justícia”, segons va dir l’expresident en l’entrevista que va concedir divendres a la televisió pública RTBF i amb la qual està disposat a “cooperar plenament, després de l’ordre de detenció europea emesa per Espanya”, va assegurar ahir l’expresident en el seu compte de Twitter, en un missatge escrit en neerlandès.
El seu advocat, Paul Bekaert, està convençut que pot frenar l’extradició. I el ministre belga de Justícia, Koen Geens, va dir divendres que “existeix l’opció de rebutjar-la”, poc després que la Fiscalia federal belga rebés l’euroordre.
El cas continuava ahir en mans del ministeri públic, però la seva funció és aquí merament tècnica. Ha d’analitzar que el document que li ha enviat la jutgessa Carmen Lamela compleix els requisits establerts per la llei i enviar-lo després al jutjat d’instrucció. “Probablement”, entre avui i demà, va dir el portaveu, Eric Van Der Sijpt.
Per tant, ni Puigdemont ni els quatre exconsellers que presumiblement són amb ell a Brussel·les –Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín– encara no han hagut d’anar a declarar. S’entregaran voluntàriament, quan sàpiguen davant de quin jutge han d’anar? L’entorn a Brussel·les del president cessat no va voler aclarir ahir aquesta possibilitat i es va remetre al tuit per respondre al dubte plantejat pels periodistes.
En cas de no entregar-se, el jutge haurà d’ordenar la seva crida i cerca i quan els trobi tindrà vint-i-quatre hores per decidir si prolonga l’arrest o els deixa en llibertat, sota certes limitacions, durant els 15 dies que té per decidir si existeixen motius per extradir-los a Espanya.
Per això, s’han de complir dues condicions. Primer, que els delictes de rebel·lió, sedició, malversació de fons públics, prevaricació i desobediència que els imputa l’Audiència Nacional tinguin la seva equivalència en l’ordenament jurídic belga. I segon, que els seus drets fonamentals estiguin garantits si se’ls entrega a Espanya, cosa que es dona per feta entre els estats membres de la UE, encara que després de l’empresonament de la meitat dels membres del Govern de Puigdemont, “hi ha elements objectius” que permeten demostrar el contrari, sosté l’advocat penalista belga, Denis Bosquet.
Però anem a pams. El delicte de rebel·lió que està tipificat a Bèlgica no es correspon amb el que estableix el Codi Penal espanyol. Sí que hi ha recollida la violència, “però s’entén que és la que existeix en cas d’atemptat”, explica Bosquet. I durant el procés no se n’ha comès cap.
Respecte al de delicte de sedició, Bèlgica ho preveu com una “coalició de funcionaris” que s’aixequen contra les auto-
Entre avui i demà el jutge rebrà de la Fiscalia belga la petició espanyola
ritats públiques, per al qual s’estableix una pena de 6 mesos de presó (no de 15 anys, com s’estipula a Espanya). La desobediència es dona quan hi ha “violència militar” i la prevaricació “no existeix sota aquest nom”, relata l’especialista.
Dels cinc delictes, el de malversació de fons públics és l’únic que realment té una plena equivalència entre els dos ordenaments jurídics. I partint d’aquest podria ordenar-se l’extradició, tot i que en aquest cas, Puigdemont i els quatre exconsellers només podrien ser jutjats per haver comès aquest delicte, pel qual cal complir una condemna molt més baixa que en els casos de rebel·lió o sedició.
No és imprescindible, però, que la definició “estricta” que rep cada un dels delictes a Bèlgica sigui literalment idèntica a la de l’ordenació espanyola. Sinó que la descripció dels fets que relata la jutgessa Carmen Lamela a l’interlocutòria de detenció també siguin condemnables a Bèlgica. I si no fos així, caldria trobar l’equivalència en la llista de 32 delictes previstos per l’ordre de detenció europea. Cap dels cinc no es recull.
El comunicat que aquesta setmana va enviar el Govern de Puigdemont per explicar com pensaven actuar els seus membres davant la citació judicial, explicava que els exconsellers que sí que van declarar davant l’Audiència Nacional ho van fer amb la intenció de “denunciar la falta de garanties del sistema judicial espanyol i la seva voluntat de perseguir idees polítiques”.
El seu empresonament podria utilitzar-se com a prova que els drets fonamentals de l’expresident i els quatre exconsellers que són a Brussel·les “podrien no ser respectats”, afirma Denis Bosquet. I apunta també altres motius, com “el poc temps que han tingut per preparar la seva defensa” o “la força del poder del govern central, sobretot després d’escoltar el discurs del Rei”, del 3 d’octubre.
Gran part de l’estratègia de l’advocat Paul Bekaert consisteix a demostrar que els drets fonamentals dels seus clients corren perill a Espanya. Podrà exigir als jutges encarregats de decidir l’extradició que sol·licitin a l’Audiència Nacional prou informació que permeti comprovar que aquests drets seran respectats. I això podria demorar el procés. Un dels presumibles objectius de l’advocat.
L’extradició s’hauria de decidir en 90 dies. Un termini en què ja estan recollides les dues possibilitats de recurs previstes en l’euroordre, si el jutge d’instrucció i després el Tribunal d’Apel·lació de Bèlgica ordenessin el lliurament de l’expresident Puigdemont i els exconsellers. Si en els tres mesos la justícia no obtingués prou informació per provar que els seus drets fonamentals seran respectats es podrà optar per tancar el cas. Així ho estipula la llei comunitària.
Però el cas Puigdemont també té conseqüències polítiques. Hi ha el risc d’una crisi diplomàtica entre Bèlgica i Espanya si Puigdemont aconsegueix escapolir-se de l’extradició. I això és el que vol evitar el primer ministre belga, Charles Michel. Per a ell, la internacionalització del procés que està aconseguint l’expresident és un veritable problema.
La situació també incomoda bona part dels ciutadans belgues. El diari Le Soir ironitzava ahir amb una guia del lleure a la qual Puigdemont podria donar una ullada aquest cap de setmana. Entre les propostes hi ha anar al restaurant l’Accent Catalan, a Waterloo. On –recordava el diari amb sornegueria– després de la batalla, Napoleó va ser empresonat.