Enfrontaments

El procés independentista ha dividit la societat catalana però, per sort, i tots hem de felicitar-nos per això, no s’han de lamentar successos irreparables a causa d’enfrontaments físics entre persones que defensin unes idees o unes altres. Hi ha hagut, sí, incidents aïllats. I un d’ells ha motivat queixes respecte a com hem informat de l’ocorregut. Dimarts passat, la secció de Política donava compte d’una manifestació a la ronda General Mitre de Barcelona en la qual uns 200 participants denominats com “antifeixistes” van confluir, a l’altura del carrer Ganduxer, amb una quarantena d’“ultradretans”. La informació, titulada “La policia evita el xoc d’ultres i antifeixistes”, relatava que els Mossos d’Esquadra van anar al lloc abans que comencés la manifestació i no van permetre que els dos grups s’enfrontessin. La topada, deia el text, es va saldar amb esbroncades mútues. També s’indicava que “la majoria dels ultradretans venia de Sabadell” i que “finalment, els antifeixistes es van veure obligats a abandonar la manifestació”.

La subscriptora Maria Basté va enviar una queixa al Defensor explicant que ella estava en aquell lloc quan van ocórrer els fets i que els manifestants que es qualifica a la notícia com antifeixistes eren “individus que cridaven amenaces a la gent, van empastifar el mur d’una escola i cotxes aparcats als carrers, davant la passivitat de les forces de l’ordre, que en cap moment no van evitar aquests actes vandàlics. Els ‘ultradretans’ dels quals parla l’article –continua dient la subscriptora– eren joves del barri i senyores grans, entre d’altres jo, que els vam cridar a aquests vàndals que se n’anessin del nostre barri i que ens deixessin tranquils”.

Una altra lectora, Ana Pérez-Rosales Valdés, també va enviar una carta per queixar-se igualment que “a l’article de La Vanguardia no s’esmenta en absolut que la manifestació convocada per Arran [organització juvenil independentista vinculada a la CUP] va realitzar pintades amenaçadors contra el col·legi de les Teresianes de Ganduxer, acusant-les de ‘nazis’ i ‘feixistes’ i advertint que ‘tornarem’. A les xarxes socials es poden veure les fotos de les pintades en parets i en alguns cotxes aparcats als voltants”.

Jaume V. Aroca, redactor en cap de Política, explica que “el que vam recollir a la notícia va ser el fet concret que dos grups de signe contrari, convocats a través de les xarxes socials, van estar a punt d’enfrontar-se físicament i que els Mossos d’Esquadra van aconseguir evitar-ho interposant-s’hi”.

“Les lectores relaten el comportament incívic i reprovable dels convocants de la manifestació al seu pas pels carrers del barri –afegeix Aroca–, però la informació que va arribar al diari, a través del mateix Ajuntament, del relat de la policia autonòmica i dels vídeos gravats al lloc, se centra en aquell moment en el qual es va produir un enfrontament de risc entre manifestants i contramanifestants i així ho vam publicar”.

Les versions són dispars, certament, i és important assenyalar que la notícia no recollia el fet rellevant que els antifeixistes, que així descrits semblen gaudir d’una connotació positiva com ciutadans que s’enfronten al feixisme, formaven també un grup violent.

Per sort, com dèiem al començament, tampoc aquest incident no ha tingut conseqüències greus i potser no és sobrer aprofitar el cas per fer una crida al civisme col·lectiu per atallar entre tots els radicalismes que puguin causar danys majors.

Els lectors poden escriure al Defensor del Lector (defensor@lavanguardia.es) o trucar al 93-481-22-10

Dues lectores aporten les seves versions sobre l’incident en el qual dos grups de signe contrari van estar a punt de xocar als carrers de Barcelona