Nostàlgia

Acabo de visitar el nou Museu Afroamericà de Washington, on es pot veure i sentir la història dels afroamericans des dels temps de l’esclavitud fins avui. Esborronador i emocionant alhora. Com eren venuts i comprats, com se’ls castigava fins a la mort si intentaven escaparse, com van patir discriminacions de tota mena al llarg dels segles, com van ser perseguits i assassinats pel Ku Klux Klan i així un llarguíssim etcètera.

Alhora, es pot veure la seva enorme contribució a la vida econòmica i social del país, al món de la cultura, especialment de la música, i a l’esport. Només l’apartat de música justifica la visita al museu. Des del blues, nascut a les plantacions de cotó, al jazz, al gòspel, al rhythm and blues, al rock and roll, al hip-hop i a tots els moviments de música popular, els afroamericans han tingut una influència decisiva. I no diguem en l’esport: als Jocs Olímpics amb una enorme transcendència en l’atletisme, en el futbol americà, el bàsquet, el beisbol i en tots els esports.

La seva trajectòria ha estat duríssima, esquitxada d’informes de metges racistes que asseguraven que els afroamericans eren una raça inferior. I van demostrar que no ho són. Van lluitar contra tot, es van preparar, i per fi un afroamericà, Barack Obama, va arribar a president dels Estats Units. M’imagino la seva emoció quan va inaugurar aquest museu.

Tenen els afroamericans nostàlgia del seu passat? I ara! Tot temps passat va ser pitjor. Molt pitjor.

Per això em pregunto moltes vegades per què nosaltres, els catalans, tenim tanta nostàlgia de no sé quin temps passat. Del 1713, abans de perdre la guerra el 1714? De la República?

Alguna vegada els catalans i les catalanes hem gaudit de més llibertat que ara? Alguna vegada hem gaudit de més benestar que ara? És cert que l’ésser humà sempre en vol més. I és lícit. Més benestar per a tothom, millor educació per a tothom, millors infraestructures, sobretot, on més es necessiten. Però moltes vegades, com en el joc, voler-ne més significa perdre la partida. Cosa que ningú no vol.

Estem passant per moments crucials de la nostra història. Construïm un futur millor. Mirem cap endavant. Hem guanyat molt al llarg de la història. No ho perdem.