Ficció sense desig real
La hipersexualització, especialment de la dona i fins i tot des de l’adolescència, es fonamenta en estereotips inabastables
Com s’explica que les relacions sexuals vagin a la baixa en una societat més hipersexualitzada que mai, amb el sexe omnipresent en tota mena d’expressions culturals i formes de comunicació? Justament en aquesta hipersexualització, present cada vegada més en edats més joves, cal buscar algunes de les possibles respostes.
La idealització del sexe a través de grans icones, especialment a través del cinema o la música, amb estrelles globals convertides en objectes sexuals, explica també que per a una part de la societat les relacions sexuals físiques i domèstiques, més o menys rutinàries, les que sí que són assequibles, hagin perdut una part de l’interès.
“Trobem el sexe a tot arreu, a les pel·lícules, la publicitat o el comerç no sexual però que fa servir la sexualitat per vendre. Però també cada vegada hi ha més gent que busca altres manifestacions de la sexualitat i fruir d’ella més enllà del coit”, afirma el professor Camil A. CasteloBranco, director del màster en Sexologia Clínica i Salut Sexual de la Universitat de Barcelona (UB).
Avorriment? Banalització? Transformació imparable? El consum de cinema porno pot actuar també com a element dissuasiu. “L’energia sexual és finita i veient porno i masturbant-te en solitari gastes energia”, adverteix la sexòloga Carmen Sánchez Martín. Els estereotips i pràctiques sexuals majoritàries en el cinema per a adults tampoc no ajuden a enriquir una relació sexual sana. “Hi ha homes que expliquen que amb el porno sí que tenen el que volen i al moment”, afegeix.
L’auge de les xarxes socials ha afavorit també les trobades sexuals digitals, que en molts casos no s’arriben a traduir en relacions físiques ni reals. L’addicció al sexe però només a través d’internet, especialment en els homes, ja està descrita entre les disfuncions sexuals.
Més canvis. Els nous rols en les relacions heterosexuals, amb una dona que sap perfectament com vol gaudir del sexe, ha deixat en una posició incòmoda una part dels homes, que senten que no poden o no saben satisfer-les. Ho saben perfectament els sexòlegs i ho corroboren en les seves consultes. “L’home pensa que s’exposa menys si té menys relacions sexuals, perquè se sent insegur”, destaca Sánchez Martín (El sexe que volem les dones).
Una altra de les paradoxes associades a la disminució del sexe és que es produeix en paral·lel a una iniciació cada vegada més jove a les relacions sexuals. “Ara es descobreix el sexe abans, d’una manera més natural, amb menys prejudicis, és una cosa que ja no s’amaga”, destaca la psicòloga Amalia Gordóvil, professora de Ciències de l’Educació i Psicològia de la UOC.
“No hi ha una edat marcada per començar, depèn de la maduresa i de la informació; que vulguin fer-ho, no fer-ho perquè ho vol el meu nòvio o per imitar les meves amigues”, afegeix la doctora Gordóvil, psicòloga del centre GRAT. Si es descobreix el sexe de manera natural, seguint el desig, no hi ha res que expliqui que després l’interès decaigui. “No crec que els joves banalitzin ara el sexe, l’han incorporat de manera més natural”, afirma Gordóvil.
Amb la mirada posada a més llarg termini, hi ha els qui adverteixen de canvis més profunds en les relacions sexuals. “La nostra societat ha començat la separació del sexe de la reproducció. Les restriccions religioses, l’anticoncepció, la subfertilitat creixent o el conjunt de tècniques de reproducció assistida estan distorsionant la cadena biològica natural que lligava el sexe amb la reproducció”, avança el professor CasteloBranco.
El sexe s’idealitza o es viu en solitari a través de les estrelles del cinema porno i la masturbació “Cada vegada hi ha més gent que busca altres manifestacions de la sexualitat, fruir més enllà del coit”