“L’excés de confiança en la ciència afecta la natalitat”
Alícia Adserà, investigadora de la Universitat de Princeton (EUA)
DESIGUALTAT ECONÒMICA “Avui les qui ho tenen més malament són les dones amb un nivell de formació mitjà”
POLÍTIQUES PÚBLIQUES
“Invertir en educació femenina fomenta la riquesa econòmica i la taxa de fecunditat”
AEspanya la taxa de natalitat és molt baixa. No és només que moltes dones no vulguin tenir fills o que vulguin tenir-ne menys que les generacions anteriors. També passa que moltes acaben tenint menys fills dels que desitjaven. I en aquest desajust influeixen múltiples factors, entre ells un excés de confiança en la ciència, en els èxits de la reproducció assistida. “La fecunditat s’està veient afectada per diverses raons, entre elles la percepció errònia que pots posposar la maternitat perquè la reproducció assistida et salvarà; hi ha una excessiva confiança en els resultats d’aquestes tècniques”, afirma Alícia Adserà, economista i investigadora de la Universitat de Princeton (Estats Units), que el passat dia 25 va dedicar el seu discurs inaugural de l’institut d’investigació BEAT (Barcelona Economic Analysis Team) a explicar com les circumstàncies econòmiques i el nivell educatiu de les dones incideixen en les decisions de fecunditat de les famílies. De què depèn avui que una persona decideixi tenir fills o no tenir-ne? D’entrada la gent sol expressar que vol un nombre de fills més alt del que després acaba tenint. Les persones ajusten les expectatives a les circumstàncies econòmiques i personals que se li presenten, i la realitat és que en les últimes dècades s’ha allargat el temps que la dona passa formant-se, s’ha posposat el matrimoni o la cohabitació, han canviat les expectatives que es posen en la parella, i la crisi ha dificultat l’estabilitat econòmica, de manera que els anys fèrtils van passant i encara que es té la percepció que no importa perquè la reproducció assistida ho resol tot al final, és cert que la fecunditat es redueix, i quan algunes dones es decideixen finalment a ser mares, soles o en parella, o bé no aconsegueixen tenir fills o no els dona temps a tenir tots els que voldrien.
Ha esmentat que la dona passa avui més anys formantse. De quina manera influeix el nivell educatiu en la natalitat? Tradicionalment les dones amb estudis superiors tenien menys fills i eren poques. Avui són moltes i representen la dona mitjana espanyola, i les seves preferències respecte a la maternitat no varien respecte a les dones menys formades. En qualsevol cas, volen tenir més fills que les de nivell educatiu inferior perquè la capacitat de conciliar feina i família es veu molt afectada per la desigualtat econòmica, i en els últims anys estem veient que són les persones d’educació mitjana les que tenen més dificultats per mantenir la renda familiar, perquè algunes de les feines que exercien –secretàries, teleoperadores, etcètera– estan desapareixent i augmenta la desigualtat entre els sectors amb els salaris més alts i els més baixos.
Al final, no acaba sent sempre la situació econòmica el condicionant bàsic per tenir més o menys fills? L’estabilitat econòmica és clau, però la religió i el que fa el teu entorn també. Veiem que, amb un mateix nivell econòmic, les persones amb creences solen mostrar més esperança en el futur i també tenen més fills. I hi ha un cert efecte contagi del nombre de fills que és “norma” entre la teva xarxa de germans, d’amics o al poble on vius.
I aquest efecte contagi opera també per a les dones immigrants? La taxa de natalitat de les dones immigrants depèn molt del seu lloc d’origen, de l’edat a la qual venen i d’on arriben. Com més joves són i més oportunitats laborals troben al lloc de destinació, més gran és la convergència amb la taxa de reproducció de les dones nadiues.
Quin paper tenen les polítiques públiques en les decisions de fecunditat de les famílies? La inversió per fill que han de fer les famílies és molt alta i a llarg termini. Si no hi ha polítiques de suport per a les famílies que tenen més dificultats per mantenir una renda i una feina estables, es reproduiran les desigualtats econòmiques i els comportaments de fertilitat en la següent generació. I els qui avui tenen més dificultats per aconseguir l’estabilitat econòmica són les dones d’educació mitjana o baixa, així que una de les millors polítiques socials és potenciar la inversió en educació de les dones i pensar en adaptacions del mercat laboral perquè la dona no hagi de desaparèixer d’ell quan és mare.
Creu així que invertir en l’educació femenina elevaria la taxa de natalitat? Avui l’esperança de vida de les dones és més llarga i tenen menys fills, de manera que la seva vida laboral, el període en el qual s’ obtenen beneficis de la inversió feta en la seva educació, és més gran. Per tant, si els responsables polítics dissenyen un mercat laboral on no es perdi l’experiència professional de la dona si decideix tenir fills i on no costi de reincorporar-se després de la maternitat, hi haurà un doble benefici per al país: es fomentarà el creixement econòmic i augmentarà la fecunditat.