Els qui cuiden malalts d’alzheimer, en risc d’esgotament físic i mental La Fundació Pasqual Maragall alerta de la situació que pateixen els cuidadors
La Fundació Pasqual Maragall ha advertit –amb motiu del dia del Cuidador, que se celebra avui– de l’existència de la denominada síndrome del cuidador, que provoca un gran esgotament físic i mental en les persones que cuiden un malalt d’alzheimer –habitualment el cònjuge i en menor mesura un fill o una filla–, a qui dediquen una mitjana de 15 hores diàries, set dies a la setmana, ja que la malaltia provoca que l’afectat sigui cada vegada més dependent.
“Cuidar un familiar amb alzheimer és un fet sobrevingut per al qual ningú no està preparat. Sense el suport necessari, afrontar aquesta realitat desencadena problemes físics i psicològics associats a l’estrès, l’ansietat, la depressió o la frustració, que s’afegeix a l’agreujant emocional de sentir com un ésser estimat es va perdent en vida”, explica la psicòloga de la Fundació Maragall, Sandra Poudevida.
Com a conseqüència, “els cuidadors es troben tan desbordats que acaben relegant a un segon pla la seva salut física i mental. Un fet que els converteix en malalts ocults”, relata la psicòloga de la fundació. Per donar suport a aquests cuidadors i millorar la seva qualitat de vida, la Fundació Pasqual Maragall –l’expresident de la Generalitat que el 2007 va anunciar que patia aquesta malaltia– va crear el 2011 un programa de grups terapèutics per a cuidadors de malalts d’alzheimer que ja ha atès 420 d’aquests cuidadors.
En aquests grups, les persones que estan a càrrec dels malalts d’alzheimer reben una teràpia psicològica grupal, dirigida per un terapeuta professional. Segons Poudevida, l’objectiu de la teràpia és “prevenir i pal·liar la sobrecàrrega a què estan sotmesos els cuidadors per millorar el seu benestar. Els terapeutes ensenyen a comprendre la malaltia i conviure amb ella de manera serena, digna i controlada”.
Durant les sessions, els participants comparteixen les seves experiències i aprenen a conèixer la malaltia i la seva evolució per acceptar la realitat de cada moment, i també a comprendre els símptomes i els canvis de conducta que causen en l’afectat i a demanar ajuda.
També se’ls ensenya a comunicar-se amb el malalt, a saber gestionar les emocions i els sentiments, a recuperar la identitat pròpia, més enllà del seu paper de cuidador, i a buscar espais per a ells mateix o aprendre a relaxarse i a anar amb compte la seva salut física i mental. A més, els participants aprenen a ser positius i intentar arrenglerar-se amb el sentit de l’humor i compartir experiències i emocions amb altres cuidadors.
“Després d’assistir a aquestes sessions, els participants ens manifesten millores en aspectes com el nivell de sobrecàrrega, d’ansietat, de depressió, de qualitat de vida, de resiliència i del suport social que perceben”, explica Sandra Poudevida.
Aquestes variables estan avaluades científicament en un estudi que van impulsar de forma conjunta, a l’abril del 2014, la Fundació Pasqual Maragall i l’Obra Social La Caixa, entre 231 cuidadors distribuïts en 24 grups terapèutics de Catalunya, Castella i Lleó, les Canàries, Comunitat Valenciana i Andalusia.
En total, la Fundació Pasqual Maragall ha creat 47 d’aquests grups terapèutics gratuïts en 27 centres repartits per tota la geografia espanyola.
Actualment hi ha grups terapèutics actius a Madrid, Sevilla, Vigo, Barcelona i Girona.
Sense suport, afrontar aquesta realitat causa problemes físics i psicològics, com estrès, ansietat i depressió