Dones i homes que estimen els óssos
La vida de Sofía González Berdasco, una vaqueira de 35 anys nascuda a la vila de Llamardal (consell de Somiedo), l’ha protagonitzat en molts moments l’ós. Aquest animal ha estat el gran detonador de la seva transformació vital. Per ell, ha passat de cuidar vaques i cabres a promoure una empresa (Somiedo Experience) que organitza rutes guiades per als amants de la natura interessats a conèixer tot el que envolta el plantígrad.
La població de l’ós es trobava contra les cordes a la Serralada Cantàbrica a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, però ara s’estima que hi viuen entre 250 i 300 exemplars, mentre l’animal colonitza noves àrees que en garanteixen la futura expansió territorial.
Sofía González es va criar sentint llegendes sobre els llops. Li feien molta por. La reconciliació amb els animals va arribar quan tenia 13 anys, amb l’observació d’una ossa i les seves dues cries, que van aparèixer prop de casa seva. Aleshores l’acompanyada la seva germana Elvira, que li va transmetre una passió pels óssos que no l’ha abandonat mai. “La meva germana em va ensenyar els óssos en secret, d’amagat, perquè no es podia dir on eren, perquè a començaments dels anys noranta hi havia molt furtivisme i no se’n podia parlar”.
Després, la Sofía va estudiar batxillerat, va cursar dos mòduls de formació professional (forestal i guia de naturalesa) i va decidir sortir del seu racó muntanyós, fins a descobrir que realment el que li agradava era ensenyar els óssos en llibertat. Per això, juntament amb Jorge Jáuregui, professor de biologia, va crear una empresa, Somiedo Experience. “Cada cop fem més observacions d’óssos, i cada cop s’allarga més la temporada i hi ha més possibilitat d’ensenyar-los”, diu.
A la Sofía li preocupen les grans concentracions de persones que omplen de vegades espontàniament les carreteres de Somiedo per observar l’ós i les seves cries, cosa que pot provocar accidents. Ella gaudeix ensenyant els rastres als seus clients, i se sent especialment satisfeta amb els visitants europeus que venen a albirar els animals en primavera i tardor, “molt respectuosos, que saben a què venen”.
Com ella, Guillermo Palomero detecta ràpidament el moviment dels óssos, hi té la mà trencada. I ens ho demostra en assenyalar amb agudesa un ós bru que menja glans sota un roure en una cornisa rocosa a l’Alt Sil (Lleó). El nostre acompanyant és president de la Fundació Ós Bru, una oenagé dedicada a la conservació de l’ós a la Serralada Cantàbrica.
Palomero atribueix la recuperació de l’ós al combat eficaç contra la cacera furtiva d’aquest animal a Astúries i la creació de parcs naturals, on està protegit de manera permanent. Però si l’animal s’ha salvat és “gràcies al suport social, la implicació del territori i dels líders locals o els caçadors”, assenyala. A més, els danys que causa l’ós als ruscos són compensats ràpidament, la qual cosa evita qualsevol focus de crítiques o queixes. El nou repte ara –ens explica– és l’aparició freqüent d’óssos que han perdut la por de la presència humana: exemplars joves que no han conegut la persecució dels caçadors o les trampes i que baixen confiats fins als pobles a menjar (figues, pomes, en contenidors...). “Hem de corregir immediatament el comportament dels óssos familiars. La mare no els va ensenyar la por de l’home, ni ells no ho van aprendre, i cal ensenyar-los-hi”.
I que s’ha de fer si apareix un ós familiar? “Cal dissuadir l’animal amb crits molt forts, petards o disparant bales de cautxú a zones on no li facis mal. Amb dues o tres intervencions, ho aprenen molt ràpid”. Que els óssos sàpiguen que poden robar fruita, però de nit, de puntetes, amb compte, com feien els seus pares; i que no ho facin mai de dia...
A la carretera d’accés a Somiedo (38 petits nuclis a la zona occidental d’Astúries) es respira la presència dels óssos; ho anuncien repetidament els senyals de circulació. En canvi, en els anys setanta del segle passat eren uns veïns gairebé invisibles. Somiedo mantenia aleshores una economia de subsistència, sense turisme rural, i patia una emigració massiva al centre d’Astúries que amenaçava amb la despoblació.
Vint anys després de la posada en marxa del parc natural, el mu-
La recuperació del plantígrad al Cantàbric és un exemple d’èxit en gestió de fauna; aquests són alguns protagonistes