Aquelles escoles de l’Empordà
Mestres que no cobraven el sou o deficiències als locals constitueixen la realitat escolar del Baix Empordà al segle XIX
A lguns dels locals on s’ensenyava a llegir i a escriure eren petits, d’altres ruïnosos o deteriorats. No sempre disposaven de latrina i a l’hivern el fred es ficava dins a les classes.
Allunyades dels patrons de seguretat i higiene, així eren les escoles públiques al Baix Empordà a la segona meitat del segle XIX, on la major part dels mestres no cobrava el salari. Malgrat tenir-ho pràcticament tot en contra, aquests docents, que exercien una professió poc considerada socialment, no només van formar nens i nenes analfabets, sinó que alguns d’ells, fins i tot, amb avançats mètodes d’ensenyament, es van convertir en professors insignes i en precursors de la gran eclosió de la renovació pedagògica de principis del segle XX.
Aquesta és la realitat documentada pel psicòleg i investigador Josep Lluís Barrasa al llibre Mestres i escoles del Baix Empordà al segle XIX, que rastreja de manera inèdita com era l’ensenyament als pobles de la comarca i posa llum a un període històric del qual pràcticament no es tenia informació.
L’escola pública es reduïa habitualment a un únic espai o aula, on es barrejaven nens de diferents edats i nivells d’aprenentatge. “Excepte en alguns casos, l’educació era una cosa secundària. Els governants tenien altres prioritats”, precisa Salomó Marquès, catedràtic d’Història de l’Educació del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG).
Mont-ras disposava d’un saló “reduïdíssim” pel nombre de nens que es presentaven, Gualta no tenia latrina i Albons, tenia un sostre “baix”. La manca de pati i de font a Palamós, que obligava a utilitzar gerres per tenir aigua, i la “mala ventilació i escassa llum” de l’escola de Sant Feliu de Guíxols, ubicada en una sala de la planta baixa del monestir benedictí, eren altres deficiències.
El sou dels educadors, en funció del nombre d’habitants del municipi, podia anar dels 2.500 rals anuals a Peratallada, als 4.400 rals a Pala- mós. “Malgrat males infraestructures i tecnologia zero, van aconseguir formar molt bé moltes persones. Un gran mèrit per atribuir-los”, subratlla el síndic i catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Joan Manuel del Pozo.
Entre ells destaca, Adela Trayter, mestra de la Bisbal d’Empordà, que va impulsar visites culturals, excursions i intervencions en actes socials, cosa que la va convertir en la primera mestra en introduir el mètode Montessori a l’escola; Jaume Margarit, docent de Palamós que va crear un joc de cartes per aprendre a llegir i escriure; així com Pere Pascuet, professor de Palafrugell que va idear una caixa d’estalvis perquè els alumnes aprenguessin a gestionar l’economia.
Segons el llibre, només dotze municipis del Baix Empordà tenien escola de nens (amb una ajuda pública) abans del 1823. De nenes, en canvi, només n’hi havia quatre (i a més privades i sense cap tipus d’ajuda pública), xifres allunyades de les 37 escoles i 10 instituts actuals a 21 dels 36 municipis de la comarca, segons Ensenyament.
“El segle XIX, però, va ser el gran inici de l’escola privada. Entre aquestes, destaca La Salle i Vedrunes, que es van expandir a molts pobles del Baix Empordà”, assenyala Barrasa. A càrrec d’institucions religioses, la graduació es feia per edats i els valors d’ordre, disciplina i autoritat eren molt apreciats.
Lligalls amb els informes que mestres, inspectors i membres de les diferents juntes locals d’instrucció de primària elaboraven en motiu de les inspeccions periòdiques, van permetre a Barrasa, que també és assessor psicopedagògic, aprofundir en aquesta història local.
El llibre, editat per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (IEBE), omple un buit en qüestions escolars i educatives prenent de base aquesta comarca, però segons Xavier Rocas, membre de la junta directiva de l’IEBE, podria fer-se extensible a Catalunya. “Entra en la microhistòria de l’educació i permet elaborar un relat que es podria extrapolar”, afirma.
Barrasa, que mentre acabava un altre estudi es va trobar per casualitat amb aquests informes que es guarden a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, afirma que el seu objectiu no ha estat cap altre que “donar a conèixer i revaloritzar el fet històric i social de l’ensenyament de l’educació escolar i de la feina i dedicació dels mestres al segle XIX, feta sovint des de l’anonimat, l’aïllament i les privacions”.
POCS ESPAIS Dotze municipis tenien escola de nens i només quatre de nenes abans del 1823
DOCENTS INSIGNES Els mestres Trayter, Margarit o Pascuet van impulsar mètodes innovadors