La segona oportunitat dels caiguts
Winona Ryder o Robert Downey jr. recorden que és possible ressuscitar artísticament a Hollywood
Winona Ryder era una d’aquelles actrius a qui semblava que qualsevol dia li cauria un Oscar a les mans. Havia participat en obres mestres com Dracula i Eduardo Manostijeras, títols de culte com Beetlejuice i Reality Bites (que la va convertir en la imatge d’una generació, la X) i havia estat nominada a l’Oscar dues vegades (Donetes, L’edat de la innocència). Els grans directors del moment, com Tim Burton, Francis Ford Coppola i Martin Scorsese se la rifaven. Però el desembre del 2001 va robar roba per valor de 5.500 dòlars en una botiga de Beverly Hills i la van arrestar. Anava empastillada i, des d’aquell dia, va caure en desgràcia.
La societat dels Estats Units no podia tolerar que el rostre de la innocència, amb trets de nina de porcellana, cometés un delicte així. La seva condemna als jutjats va consistir en tres anys de llibertat condicional, 480 hores de serveis a la comunitat i tractament psicològic. I la seva condemna a Hollywood? En lloc d’un Oscar li van caure tres lustres d’ostracisme, fins que els germans Duffer la van voler reivindicar a la fantàstica sèrie Stranger things com la icona del cinema que era. Ara Ryder és una de les poques afortunades que ha renascut de les seves pròpies cendres per ser descoberta per una nova generació de joves.
Ella és la prova que no es pot enterrar en vida cap actor perquè a Hollywood tot és possible, encara que sempre és més difícil si ets dona, com demostra la impunitat amb què han viscut durant dècades subjectes com el productor Harvey Weinstein i l’actor Kevin Spacey fins que no s’han pogut silenciar durant més temps les víctimes dels seus abusos i assetjament sexual. Ara bé, les estrelles caigudes en desgràcia per raons extracinematogràfiques solen cometre els crims següents: excedir-se en el consum de drogues (com la incombustible Drew Barrymore), cometre actes de moral dubtosa (la contractació de la prostituta Divine Brown per part de Hugh Grant) o protagonitzar un escàndol de connotacions racistes, xenòfobes o masclistes.
Que consti que, com apuntava abans, hi ha excepcions: Sean Con-
Winona Ryder es va estar quinze anys a l’ostracisme per haver robat en una botiga de roba de Beverly Hills
nery va dir que no passava res per pegar una dona a la revista Playboy el 1965 i va mantenir intacta la seva imatge de cavaller fins al dia d’avui. D’altres, com Alec Baldwin, no van tenir tanta sort després del mediàtic divorci de Kim Basinger, que en diverses entrevistes el comparava amb el marit maltractador de Dormint amb el seu enemic. Es va haver de rebaixar a acceptar papers a la televisió i, curiosament, van ser la seva salvació. Mentre el 2007 acaparava titulars per dir despectivament “truja eixelebrada” a la seva pròpia filla en un missatge al contestador de la seva exdona, també s’emportava l’Emmy i el Globus d’Or per la seva feina a la comèdia 30 Rock. Ara es manté en primera línia amb la seva paròdia de Donald Trump al programa Saturday night live , a més d’afegir-se a Missió: Impossible VI.
Pitjor ho va tenir Mel Gibson quan, després de conduir begut i ser aturat per la policia, va insultar els agents amb crits antisemites. Era el 2007 i ja feia un temps que estava més centrat en la direcció que en la interpretació, amb l’exitosa La pasión de Cristo i Apocalypto. Se’l considera, encara avui, verí per a la taquilla com a actor, si bé els companys de professió van decidir perdonarlo amb la pel·lícula sobre la Segona Guerra Mundial Hasta el último hombre, per la qual va estar nominat a l’Oscar com a director al febrer. Era més important el talent que el seu antisemitisme.
I, mentre que ningú no esperava que Mickey Rourke remuntés la seva carrera després de reinventar-se la cara amb el bisturí i de bàsicament insultar la meitat de directius de la ciutat de Los Angeles (amb la fantàstica El lluitador el 2008), o que Sharon Stone sobrevisqués al seu caràcter infernal i a una hemorràgia cerebral (ara torna amb la sèrie Mosaic de l’HBO), l’autèntic rei dels retorns és Robert Downey Jr. Si a començaments del mil·lenni no va poder fitxar per Melinda i Melinda de Woody Allen perquè cap companyia d’assegurances no estava disposada a embarcar-se en el projecte (tampoc amb Winona Ryder, a qui l’autor volia), després d’haver ingressat a presó per possessió de drogues, ara pot ingressar 70 milions en un any. A Hollywood l’aplaudeixen cada vegada que apareix en una pel·lícula de superherois de Marvel. “No soc la meva història”, repetia com a mantra, i li van donar una segona oportunitat.
A Mel Gibson li van perdonar al febrer el seu antisemitisme amb una nominació a l’Oscar com a director