EL DIETARI D’‘EL MÓN’
Setmana 9: de les declaracions de Vila que sacsegen la política catalana fins a les assenyades paraules de Nuet després de l’entrada a presó del Govern. El Girona, Dan Brown i Àngel Llàcer ens fan més suportable la setmana.
DILLUNS
Delfí Geli
Encetem el programa parlant de la victòria del Girona (2-1) al Reial Madrid. Santi Segurola diu que el veritable problema del Madrid ara és el fons d’armari d’aquesta temporada. Doncs quina casualitat: el famós fons d’armari del barcelonisme la temporada passada ha agafat el pont aeri. (Les baixes de Morata, Pepe o James com a símptoma.) Xerrem amb el president del Girona. Sempre prudent, parla de l’afabilitat de Florentino Pérez a la llotja i comenta que ningú, mai, no el va alertar de la possibilitat de suspendre el partit per problemes de seguretat. A algú li hauria de caure la cara de vergonya per haver creat un alarmisme social durant tota una setmana. Es va jugar, es va gaudir i no va passar res.
DIMARTS
Santi Vila
No m’esperava que anunciés en directe que vol ser el candidat del PDECat per a les pròximes eleccions del 21-D. No perquè no fos possible, sinó pel moment triat. L’exalcalde de Figueres va ser un dels impulsors de la idea inicial de Carles Puigdemont de convocar eleccions dijous passat. L’entrevista anava per bon camí fins que Santi Vila va deixar anar: “No vaig donar mai instruccions als meus departaments per preparar la independència perquè mai vaig veure la jugada”. A partir d’aquí les crítiques a les xarxes socials són demolidores. Ara que és cap de setmana, que el tsunami minva, que ja ha sortit de la presó, potser Vila hauria de pensar a explicar si el que va dir va ser un error o algun conseller més va fer el mateix que ell.
DIMECRES
Dan Brown
Des de les sis del matí anuncio una entrevista aquest matí amb l’escriptor Dan Brown, l’autor del best-seller El codi Da
Vinci, on molts van conèixer el professor de simbologia Robert Langdon passejant les seves aventures per París. Si a
Àngels i dimonis va estar a Roma i a Inferno a Florència, Barcelona és el paisatge principal de la nova novel·la de Brown, Origen. Quan anuncio l’entrevista en l’informatiu de les vuit m’arriben alguns missatges des d’un mateix lloc de Barcelona: “Doneu molts records a en Dan de part del BCN Supercomputing Center. El recordem amb gran afecte. Un home molt interessant. Les converses van ser excel·lents”. I és que l’última part del text d’Origen passa precisament allà.
DIJOUS
Àngel Llàcer
Esgotat de parlar del mateix de sempre; prou de campanyes orquestrades i organitzades a les xarxes, fastiguejat d’estar sempre en el punt de mira... Però obre la porta de l’estudi de RAC1 Angel Llàcer i ens passen tots els mals. És feliç i ens ho fa estar a nosaltres. No para de treballar, gaudeix del que fa i contamina el seu bon karma. Quines ganes de veure el que ha fet amb els grans David Verdaguer i Mar Ulldemolins a Un cop l’any, que s’estrena dimecres al Poliorama. Prepara la tornada de l’imprescindible El petit príncep, continua com a jurat a Tu cara me suena, serà dirigit per Carme Portaceli a Frankenstein al TNC i amaga a l’audiència un bombó musical per a la pròxima temporada. M’ho explica quan acabem l’entrevista: serà la bomba.
DIVENDRES
Joan Josep Nuet
Nuet ha seduït els tertulians d’aquest matí (Ernest Folch, Albert Gimeno, Jordi Bosch i Glòria Serra). To tranquil, autocrític i molt crític. No sap si el Suprem ordenarà presó per a ell, que és un simple membre de la mesa del Parlament. Espera que no. Em fixo que a l’orella esquerra porta un audiòfon incrustat. Quan acaba la tertúlia l’hi comento. “No ho sabia, Joan Josep”. I gira el coll i em mostra l’orella dreta. També. “Sí, porto audiòfons a les dues orelles. És com portar ulleres. No saps que bé que hi sento. Tinc un cinquanta per cent de pèrdua d’audició”. Marxa, però abans d’anar-se’n observo que porta un pin vermell, un petit punt vermell. “El símbol del comunisme. De l’històric PCC”. Sort, amic.